La Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, que ja va participar en l’anterior consulta pública, presenta les següents al·legacions a l’avantprojecte de llei de la comunicació audiovisual de Catalunya:

à Consideracions generals prèvies

A. Com ja vàrem indicar, considerem oportú que Catalunya es doti d’una legislació audiovisual integral i pensada per a les properes dècades. Tant la llei del 2005 com la del cinema del 2010 es van aprovar abans que la indústria audiovisual s’hagués digitalitzat en tots els seus àmbits. L’actual ecosistema ha trencat definitivament la separació existent fa unes dècades entre la televisió i el cinema i s’ha transformat en un de nou, molt més ampli i interconnectat, cosa que aconsellaria impulsar una norma general per a tot el món audiovisual (amb els articles específics o sectorials que siguin necessaris). Una llei integral, també necessària per dues altres raons estratègiques:

A.1. Actualitzar tots els articles de promoció de l’audiovisual català i dels continguts audiovisuals en català establerts a la llei del cinema, però que no han estat mai aplicats, ni tan sols desplegats normativament en Decrets, en tots aquests anys. Entre d’altres, cal destacar: l’article 18 , sobre la «garantia d’accés lingüístic», que el TC va considerar constitucional, malgrat rebaixar la quota d’exhibició de films en català del 50% al 25%; l’article 24 sobre la xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques de Catalunya; i tot el capítol IV d’aquesta llei, sobre «Mesures de foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya», que contempla la creació de diversos fons de foment, destinats a la producció, la distribució independent i l’exhibició.

A.2. Incorporar a la futura legislació catalana un sector estratègic de les indústries culturals i creatives que, en els darrers anys, tant a Europa com al Canadà, diversos organismes de suport i foment a l’audiovisual ja el tenen dins seu (com seria el cas del mateix ICEC): els videojocs. Una necessària incorporació dels videojocs a aquesta futura llei, perquè la normalització de la seva oferta en català és una qüestió de país per als propers anys.

B. Com vàrem indicar a l’anterior consulta pública, considerem prioritari que la llei estableixi que el finançament directe o indirecte de la Generalitat, ja sigui des del Departament de Cultura (ICEC) o des de la CCMA, hauria d’anar destinat prioritàriament, o com a norma general, a obres en versió original catalana o, si més no, que ja comptin amb una versió en català, preferentment doblada, des de l’inici de la seva explotació pública o comercial; fos quina fos la seva primera finestra d’exhibició o difusió.

Llegiu-ne més...

S’ha perdut una oportunitat per avançar cap a la igualtat

Representants de les principals entitats que treballen en favor de les llengües minoritzades gallega (AMESA), basca (Euskalgintzaren Kontseilua), catalana (Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, ACPV, Escola Valenciana, FOLC i CIEMEN) i asturiana (Iniciativa Pol Asturianu) s’han concentrat aquest matí davant el Congrés dels Diputats abans de l’inici del debat de la llei general audiovisual, perquè la norma que es pretén aprovar no donarà més que petites passes que no garantiran la igualtat lingüística. Hi han intervingut representants de les diferents entitats: Marcos Maceira (A MESA), Paul Bilbao (Kontseilua), Francesc Marco (Plataforma), Elena Jiménez (Òmnium), Ruben Pitchart (ACPV), Maria Nebot (Escola Valenciana), Daniel Condeminas (assessor de la FOLC) i Ivan Llera (Iniciativa pol Asturianu).

En primer lloc han denunciat que se tracta d’una llei que no respon a la realitat lingüística existent a l’Estat: «Hem de tenir en compte que esta llei és una transposició de la directiva de la Unió Europea precisament per a donar cabuda a la producció europea. D’aquesta forma, es defuig de la realitat lingüística europea, donant una presència indigna a les llengües pròpies de l’Estat. Pensem sincerament que s’ha perdut l’oportunitat per a l’igualat i que la llei invisibilitzarà les nostres llengües en les pantalles. És més, es perpetuarà la vulneració dels drets».

Així, els representants de les entitats han fet referència al procés d’elaboració de la llei: «Els agents socials en favor de las llengües hem mantingut una actitud proactiva, fent aportacions concretes als avantprojectes, traslladant als partits les nostres propostes, activant a la ciutadania per a demostrar la existència d’una demanda social. Tot i això, s’han menystingut les nostres peticions, pel que se pot dir que la demanda ciutadana no ha estat en absolut tinguda en compte en aquesta llei».

A més, han recordat diversos elements recollits en la declaració consensuada junt amb altres agents: “Si bé la pressió política i social exercida per les entitats ha estat determinant per a incloure mínims per a totes les llengües tant pel que fa a les quotes de catàleg de les plataformes i retransmissions de TVE, com en el finançament anticipat, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials en representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. És a dir, les quotes que s’establiran amb el suposat objectiu de garantir la pluralitat lingüística són testimonials.

I és que, tal com han afirmat les entitats, la legislació general audiovisual sols ha establert percentatges obligatoris de continguts mínims i finançament per al castellà, sense cap indicació ni reconeixement per a altres llengües existents en l’Estat espanyol fora de la retòrica buida de contingut. Això impedeix que infants, joves i públic en general gaudeixin en la seua llengua de l’àmplia oferta disponible en programes de televisió, sèries i pel·lícules. «Dissortadament la nova llei no suposa canvis significatius en aquest sentit» han afirmat.

Per a finalitzar, els agents a favor de las llengües minoritzades han volgut reiterar el seu compromís de seguir treballant: «És cert que en aquesta ocasió no s’han complert els objectius previstos i que aprovaran una llei que invisibilitza la presència de les nostres llengües. Tanmateix, seguirem treballant per a crear les condicions adients per a viure en les nostres llengües, així com perquè aquestes guanyen espais, entre aquests les pantalles» han subratllat.

Nova Llei de l’Audiovisual: passos insuficients que no garanteixen la igualtat per a totes les llengües

Tot i que la pressió política i social exercida per les entitats a favor de les llengües ha estat determinant per incloure mínims per a totes, tant en les quotes de catàleg de plataformes i emissions de TVE, com en el prefinançament, els canvis introduïts són clarament insuficients i testimonials en representar entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt.

Les entitats recorden que tant al procés d’al·legacions a l’avantprojecte de llei com al debat del Projecte, van presentar propostes al Ministeri i als diferents partits per tal que la nova Llei reconeguera la pluralitat lingüística com a principi bàsic, i igualara continguts i percentatges mínims garantits per a totes les llengües en el doblatge, els subtítols i les audiodescripcions, com també perquè recollira el finançament anticipat de produccions audiovisuals als canals i a les plataformes en línia o sota demanda.

Tot i això, al text que es portarà finalment al ple del Congrés el 26 de maig, s’insisteix a fixar quotes d’emissió i catàleg en espanyol i “en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes”. Aquesta expressió, que es repeteix als articles 113, 114 i 116, obre la porta a excloure la diversitat lingüística, ja que amb una sola llengua es podria cobrir aquesta quota, una llengua que, damunt, podria ser l’espanyol.

Les quotes que s’establiran amb el pretès objectiu de garantir la pluralitat lingüística són clarament insuficients i testimonials; a més a més, la llei redueix la seua incidència, a deixar fora de la regulació plataformes internacionals com Netflix, HBO, Prime o Disney, que se cenyiran a l'autoregulació que tenen establerta.

En relació als subtítols, l’audiodescripció i les interfícies, la proposta de Llei que anirà al ple no contempla l’obligatorietat de donar l’opció d’escollir l’idioma a les persones usuàries, cosa que a la pràctica impedirà l’ús de qualsevol llengua que no siga l’espanyol per a visualitzar versions originals subtitulades de pel·lícules i sèries.

Quant a l’obra audiovisual doblada, malgrat que es done preeminència a un criteri de geolocalització dins del catàleg, no s’estableix una presència mínima de totes les llengües, sinó que es limita a assenyalar que cal afegir continguts en llengües diferents de l’espanyol.

Llegiu-ne més...