Barcelona, Palma, València, 24.02.2022

 

En aquestes dues darreres setmanes, la Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, ha tingut contactes amb diversos grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, així com també amb alguns responsables dels governs dels territoris de parla catalana, amb relació a les propostes que va fer arribar al conjunt de diputats i diputades balears, catalans i valencians per a la modificació del projecte de llei general de l’audiovisual. Unes propostes que també va enviar als governs dels tres territoris.

 

En aquestes trobades, el president de la FOLC, Vicent Maurí, ha defensat en totes aquestes reunions la necessitat que la llei acabi donant garanties de tractament equitatiu al català respecte la llengua castellana, tant pel que fa a l’oferta de continguts com per al finançament de noves produccions. Des de la FOLC s’argumenta que aquesta llei ha de ser una oportunitat per al català i les indústries audiovisuals balear, catalana i valenciana.

 

 

Recordem que les principals propostes d’esmenes a la futura llei estatal de l’audiovisual, són:

Llegiu-ne més...

Barcelona, Palma, València, 9 de febrer del 2022

La FOLC envia als diputats balears, catalans i valencians del Congrés una vintena de propostes d’esmenes al projecte de llei estatal de l’audiovisual per a una presència normalitzada del català a totes les plataformes i televisions

La Federació d’organitzacions per la llengua catalana, FOLC, ha enviat una carta als diputats i diputades balears, catalans i valencians al Congrés en la que se’ls demana que presentin com a esmenes al projecte de llei general de l’audiovisal una vintena de propostes per garantir una presència normalitzada de continguts en català, tant en l’oferta com en la producció, a tots els serveis de comunicació audiovisual, siguin plataformes en línia o televisions de cobertura estatal. Unes mesures que pretenen, a més, defensar i enfortir la indústria audiovisual balear, catalana i valenciana.

A grans trets, les propostes d’esmenes de la FOLC volen aconseguir tres objectius: que la promoció de la llengua catalana sigui reconeguda com a principi bàsic de la llei; garantir que hi hagi una oferta equitativa de continguts en català i de la seva visibilitat a les televisions i plataformes respecte al castellà; i que es garanteixin els recursos necessaris perquè la producció de continguts en llengua catalana sigui també equitativa lingüísticament.

 

 

Llegiu-ne més...

25.11.2021

 

Davant del recent aval del Tribunal Suprem a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga tots els centres educatius catalans a fer un mínim d’un 25% de les classes en castellà, la plataforma unitària Somescola -de la qual en formem part la FOLC, entre altres entitats- manifesta que:

 

1. Aquesta sentència és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i el seu enfocament pedagògic. Un model consolidat, garant de competències lingüístiques i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Tant els estudis com les dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model d’èxit, tant per als alumnes com per al si de la societat: contribueix a la cohesió social, a la igualtat d’oportunitats i a la normalització de l’ús del català.
2. Somescola considera intolerable la intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del país. Són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació.
3. Sentències com la del TSJC abonen arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un actor cabdal que afavoreixi la inclusió i la cohesió social al nostre país, des d’una perspectiva intercultural. D’aquesta manera, que segueixi garantint la igualtat d’oportunitats de creixement acadèmic i personal, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.
4. Somescola denuncia que aquesta sentència no representa un cas aïllat: els continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d’actuació en català, inclòs el model d’escola catalana, viuen sota una amenaça permanent. De fet, al contrari del que alguns voldrien fer creure, la situació del català a les aules viu una situació crítica, segons els darrers informes del Departament d’Educació: més d’un 28% d’alumnes no fa servir mai o gairebé mai el català a l’escola, per posar només un exemple.

   Llegiu-ne més...

15.11.2021

Des de la Federació d’organitzacions per la llengua catalana hem presentat la nostra aportació a la consulta pública prèvia a l'elaboració de l'avantprojecte de modificació de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. Aportació que centrem en el segon punt dels objectius assenyalats a la llei: «propostes en relació a la millora de l’eficàcia dels mitjans disponibles per a impulsar el consum de continguts audiovisuals en llengua catalana o aranesa, tant en la televisió convencional com en les plataformes de televisió a demanda, els serveis d’intercanvis de vídeos a través de plataforma i els serveis de mitjans socials».

Promoció i foment de l’obra audiovisual en català

L’actual llei de l’audiovisual assenyala al seu article 111 que el Govern ha d’adoptar les mesures necessàries per a la potenciació de la producció audiovisual catalana. Entenem que tot i que aquesta potenciació fa referència al conjunt de l’activitat de la nostra indústria audiovisual, aquesta hauria de prioritzar les obres en versió original catalana, siguin del gènere o format que siguin, tenint en compte totes les finestres o plataformes de difusió, emissió o exhibició dels continguts audiovisuals (plataformes de compartició de vídeos o de vídeos a demanda, televisions, xarxes socials...).

La llei del 2005 contenia un capítol sencer (el VIII) dedicat al foment i protecció del sector audiovisual, que va quedar derogat per l’aprovació de la Llei 20/2010 del Cinema. Aquesta llei estableix una sèrie de fons de foment -a la producció, a la distribució, a l’exhibició i a la difusió i promoció- així com la implementació d’un acord marc per al foment de la indústria cinematogràfica i audiovisual de Catalunya (article 6) i també la creació d’una xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques de Catalunya (article 24) que no han estat desplegats ni en decrets ni en reglaments posteriors. Entenem que davant la dècada llarga que porta la Llei del Cinema sense desplegar-se, seria oportú reincorporar les mesures de foment a la futura llei de l’audiovisual i que tots aquests fons i el mateix acord marc pendent entre la sector públic -concretament l’ICEC, l’ICF i la CCMA- i el conjunt de sectors privats de la indústria audiovisual catalana, situés la producció, distribució, exhibició, emissió, difusió, foment i promoció de les obres en versió original catalana com un objectiu prioritari. El finançament directe o indirecte de la Generalitat a la producció audiovisual hauria d’estar destinat, de forma prioritària, a obres en versió original catalana o, si més no, que comptin des de l’inici de la seva explotació amb versió en català, a més de la versió original corresponent a una altra llengua, sigui l’anglès, el castellà, el francès o qualsevol altre idioma.

Així mateix, entenem que l’aplicació de les quotes de doblatge i subtitulació establertes a l’article 18 de la Llei del cinema, que van ser rebaixades sí però també avalades pel Tribunal Constitucional, afavoririen no només la normalització de l’oferta en català a les sales de cinema, sinó a tota la resta de finestres de difusió. Unes finestres majoritàriament vinculades als serveis de comunicació audiovisual. Les noves pel·lícules, produïdes en altres llengües, ja estarien doblades al català per a la seva primera pantalla d’explotació, que continua sent la sala de cinema en la majoria de casos. En aquest sentit, davant de la manca de desplegament normatiu d’aquest article, proposem que sigui actualitzat (les còpies fotoquímiques han deixat d’existir en les noves produccions) adaptat a la Sentència 89/2017 del TC i incorporat al text d’aquesta futura llei.

Caldria anar més enllà del que preveu ara l’article 126 sobre la promoció de l’espai audiovisual català, limitat a la signatura de convenis entre els governs del nostre àmbit lingüístic. S’hauria de contemplar tant el desenvolupament -en volum i en noves línies d’actuació- de les actuals col·laboracions entre les tres corporacions públiques audiovisuals, com altres estratègies que, des de Catalunya, facin créixer i desenvolupar aquest espai audiovisual en català arreu dels Països Catalans.

Llegiu-ne més...