04.03.2021

Les persones catalanoparlants formem una comunitat lingüística europea amb la major part del seu domini lingüístic dividit en diversos estats en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda, i a la qual no se li reconeix de manera efectiva la capacitat legal de protegir-se col·lectivament i de decidir en llibertat el seu futur.

Mentre la constitució espanyola estableix l’obligat coneixement de la llengua castellana a tota la ciutadania de l’estat, les comunitats autònomes de llengua catalana no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; d’aquesta manera s'ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística. Aquesta mateixa desigualtat la trobem a la constitució francesa, on es determina que «la llengua de la República és el francès», sense que es faça referència a la resta de llengües territorials de l’estat. Igualment, tampoc la legislació italiana preveu reconèixer al català, a la ciutat sarda de l’Alguer, un estatut equivalent al que rep l’italià. En conseqüència, en no establir-se per al català un estatut equiparable al que se li atorga al castellà, al francès o a l’italià, ni en les legislacions estatals ni en els textos constitucionals que li són aplicables (amb l’excepció del cas andorrà), es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat.

Llegiu-ne més...

11.02.2021

Sis de cada 10 catalans i catalanes consumeixen continguts audiovisuals sota demanda, ja sigui via les plataformes de pagament de TV per internet (IPTV) o pels serveis de les plataformes OTT. Aquesta xifra històrica és una de les dades més destacades del darrer butlletí informatiu sobre l’audiovisual a Catalunya que elabora el CAC quatrimestralment. Si l’analitzem per franges d’edat, supera el 80% el consum per part de la ciutadania més jove dels 50 anys, que queda fins i tot per sobre del 90% si té entre 18 i 24 anys. Una xifra, extreta del darrer EGM del 2020 (que no ens dóna dades dels menors d’edat) i que il·lustra el creixement vertiginós de la presència dels serveis audiovisuals de pagament via IP a les pantalles domèstiques i personals. En l’àmbit estatal, un any abans la xifra tot just superava el 40%, i si anem fins al 2016, el percentatge era cinc cops inferior, situant-se en un modest 12%, segons les dades de la CNMC.

Llegiu-ne més...

21.01.2021

La FOLC s’entrevista amb els grups parlamentaris del Botànic per tractar sobre la reciprocitat dels mitjans de comunicació en la nostra llengua

En les reunions han participat la diputada Mercedes Caballero (PSPV-PSOE), la diputada Mònica Álvaro i el diputat Josep Nadal (Compromís), la diputada Estefania Blanes (Unides Podem) i el secretari d’Organització de Podem i, representant la FOLC, Daniel Condeminas (Assessor de la FOLC), David Belda (Escola Valenciana) i Vicent Maurí (Intersindical Valenciana i president de la FOLC). En aquesta s’ha tractat sobre la reciprocitat i l’espai de comunicació en la nostra llengua i l’avantprojecte de Llei General de l’audiovisual.

Aquestes reunions s’emmarquen dintre de la campanya a favor de la reciprocitat plena i l’espai de comunicació que es va iniciar a la tardor del 2019 i de les reunions que s’estan mantenint amb representants de les corporacions dels mitjans de comunicació i els governs de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya, així com als grups parlamentaris de les Corts espanyoles i les cambres legislatives d’aquets tres territoris, amb la finalitat de concretar un calendari d’aplicació dels objectius de la campanya.

Llegiu-ne més...

03.12.2020

La FOLC, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, organització que agrupa una seixantena d’entitats culturals, sindicals, educatives i cíviques del País Valencià, les Illes Balears, la Franja, Catalunya, i la Catalunya Nord en territori administratiu francès, presenta les següents al·legacions a l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual:

1. En tant que aquesta futura llei suposarà la transposició de la Directiva europea 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la legislació estatal, cal subratllar que aquesta Directiva assenyala que els Estats poden “imposar obligacions per garantir l’adequada prominència dels continguts d’interès general”, vinculats a “objectius” com “la llibertat d’expressió i la diversitat cultural”. I cal recordar que l’article 22 de la Carta dels drets fonamentals de la UE esmenta tres pluralismes que cal respectar: el cultural, el religiós i el lingüístic. Concretament, l’article 7 bis de la Directiva europea indica que “els Estats membres podran adoptar mesures per garantir l’adequada prominència dels serveis de comunicació audiovisual d’interès general”. I la diversitat lingüística és part integrant i definitòria d’aquesta diversitat cultural que la Directiva Europea assenyala com a objectiu dels continguts d’interès general. Concretament la Directiva indica que "qualsevol mesura adoptada pels Estats membres en virtut de la Directiva 2010/13/UE ha de respectar (...) la diversitat cultural i lingüística, d’acord amb la Convenció de la Unesco sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals”. Precisament, la Convenció de París del 2005 afirma que "la diversitat lingüística és un element fonamental de la diversitat cultural". És més l’article 6 de la Convenció, sobre els "drets de les Parts en l'àmbit nacional" (és a dir estatal), assenyala que les Parts (els Estats) "podran adoptar mesures per a protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en els seus respectius territoris"

Llegiu-ne més...