21.01.2021

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i Reciprocitat Ara es reuneixen per impulsar la campanya a favor de la recepció dels mitjans de comunicació i de la creació d’un espai audiovisual compartit en la nostra llengua en tots els territoris del nostre domini lingüístic.

Les dues entitats treballen, des de fa mesos, per aconseguir unes reivindicacions que tenen una llarga tradició i que, en aquests moments, estan de plena actualitat per les campanyes que diverses entitats, entre les que es troben Reciprocitat Ara i la FOLC, han implementat amb diverses iniciatives a les xarxes socials, institucions i localitats de tots els territoris de parla catalana.

La FOLC i Reciprocitat Ara demanen als governs autonòmics de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià, als partits polítics i a les corporacions de mitjans de comunicació que atenguen les seues peticions per posar en marxa la reciprocitat i l’espai audiovisual compartit amb rapidesa. En eixe sentit consideren que la majoria de la població està d’acord en la recepció de les emissions de la CCMC, CVMC i IB3, així com de les senyals de RTV Andorra o de català de France 3. També en aprofundir en les col·laboracions i intercanvis comuns per enfortir l’espai de comunicació en català, pensant en les persones nouvingudes i especialment en les noves generacions (públic infantil i juvenil).

Llegiu-ne més...

17.12.2020

Davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga totes les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà, la plataforma unitària Somescola manifesta que:

• Aquesta sentència és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i al seu enfocament pedagògic que possibilita la competència lingüística dels nois i noies, consolidat i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Els estudis i dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model valuós per als alumnes i valuós alhora per a la societat: contribueix a la cohesió i a la igualtat d’oportunitats i també a normalitzar l’ús del català.

• Somescola considera intolerable la intrusió dels tribunals a l’hora de regular la política educativa del país. La llengua s’aprèn a través de l’ús, dins i fora de l’escola, i són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels nois i noies en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació.

• Sentències com la d’avui volen alimentar arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un factor cabdal per afavorir la inclusió i la cohesió social des d’una perspectiva intercultural, en què tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

• Malgrat que aquesta sentència no tindrà recorregut, com a conseqüència del canvi de marc legal a l’Estat, Somescola denuncia que atacs polítics i judicials com aquests que es produeixen de manera periòdica contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, i fa que estiguin permanentment sota amenaça.

Per tot això, Somescola fa una crida al conjunt de la societat per defensar el model educatiu català, i a la necessitat de reforçar el treball conjunt per a consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo, per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Somescola seguirà amb la tasca engegada fa 10 anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Som Escola

17.11.2020

Ahir el Punt Avui va publicar aquest article del Rafel Castellanos i la Blanca Serra que podeu llegir tot seguit:

«No podem ni volem espe­rar més. Després de 35 anys de la pri­mera rei­vin­di­cació de la reci­pro­ci­tat dels mit­jans de comu­ni­cació audi­o­vi­su­als entre les Illes Bale­ars, el País Valencià i Cata­lu­nya, ha arri­bat l’hora de pren­dre el com­promís ferm de fer pas­sos deci­dits per acon­se­guir la reci­pro­ci­tat plena: volem com­par­tir ple­na­ment els mit­jans audi­o­vi­su­als i créixer ara per dis­po­sar de les millors eines per a garan­tir la vita­li­tat de la nos­tra llen­gua.

Després de la taula rodona orga­nit­zada per la Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons per la Llen­gua Cata­lana, la FOLC, el 25 de maig del 2017 “Per la reci­pro­ci­tat plena i la cre­ació del Con­sell Audi­o­vi­sual en català” amb repre­sen­tants de les tres cor­po­ra­ci­ons de les ràdios i tele­vi­si­ons públi­ques de Cata­lu­nya, el País Valencià i les Illes i una repre­sen­tació de la Cata­lu­nya del Nord, la reci­pro­ci­tat tele­vi­siva encara només exis­teix per als senyals tele­vi­sius de la CCMA i d’IB3. Som, per tant, molt lluny de la reci­pro­ci­tat plena que la FOLC recla­mava fa tres anys.

La FOLC va pre­sen­tar la tar­dor del 2019 una cam­pa­nya per rei­vin­di­car la reci­pro­ci­tat plena i l’espai de comu­ni­cació en català, que va començar amb la difusió amb vídeos d’opi­ni­ons favo­ra­bles a aquests dos objec­tius de per­so­na­li­tats de l’àmbit cul­tu­ral, periodístic i audi­o­vi­sual. La cam­pa­nya ha con­ti­nuat l’any 2020 afe­gint-hi la neces­si­tat de la modi­fi­cació de la llei gene­ral de l’audi­o­vi­sual, que haurà d’apro­var el Congrés espa­nyol per incor­po­rar-hi la nova direc­tiva euro­pea sobre ser­veis de comu­ni­cació audi­o­vi­sual, així com també les diver­ses legis­la­ci­ons vin­cu­la­des que hau­ran de pas­sar pels par­la­ments de les Illes, de Cata­lu­nya i les Corts Valen­ci­a­nes. Una direc­tiva que pot supo­sar el pas més ambiciós pel que fa a la pro­moció i la garan­tia del plu­ra­lisme cul­tu­ral i lingüístic de l’oferta audi­o­vi­sual euro­pea. Par­lem d’unes refor­mes legis­la­ti­ves que per­me­tin dotar-nos d’una nor­ma­tiva que garan­teixi la presència del català a les pla­ta­for­mes digi­tals i també a les TV pri­va­des espa­nyo­les.

Llegiu-ne més...

10.09.2020

La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. S'ha reclamat des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys. Recordem molt breument les campanyes d'ACPV «Televisió sense fronteres», la de la xarxa d'entitats «Enllaçats per la Llengua» amb l'eslògan «una llengua amb senyal» i la de la Plataforma per la Llengua amb «El català sense fronteres» i l’acte organitzat per la FOLC el 2017 «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual Català», amb representants de les tres corporacions audiovisuals de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació institucional de la Catalunya Nord.

La situació actual és la següent: En la darrera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciprocitat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només existeix –a les Illes Balears i al Principat- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. A més, l’any 2018 van començar les emissions del canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per TV3 i IB3. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que es reclama.

Llegiu-ne més...