12.07.2021
Tornem a assenyalar que aquesta futura llei suposarà la transposició de la Directiva europea 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la legislació estatal, i recordem que aquesta Directiva assenyala que els Estats poden “imposar obligacions per garantir l’adequada prominència dels continguts d’interès general”, vinculats a “objectius” com “la llibertat d’expressió i la diversitat cultural” (article 7 bis). I aquesta Directiva afegeix que "qualsevol mesura adoptada pels Estats membres en virtut de la Directiva 2010/13/UE ha de respectar (...) la diversitat cultural i lingüística, d’acord amb la Convenció de la Unesco sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals”.
Precisament, pel que fa als principis generals assenyalats per aquesta Directiva, cal recordar que l’article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE esmenta tres pluralismes que cal respectar: el cultural, el religiós i el lingüístic. Precisament, la Convenció de París del 2005 -esmentada al paràgraf anterior-afirma que "la diversitat lingüística és un element fonamental de la diversitat cultural". És més l’article 6 d’aquesta Convenció, sobre els "drets de les Parts en l'àmbit nacional" (és a dir estatal), assenyala que les Parts (els Estats) "podran adoptar mesures per a protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en els seus respectius territoris".
No hi ha dubte, per tant, que la Directiva expressa la necessitat de promoure la diversitat lingüística i dota els Estats membres d'eines normatives eficaces per a fer-ho.
Davant d'això considerem que:
