05.11.2020

Davant les dificultats de difusió de l'exposició 1714-2014: Una llengua cap a la llibertat: Realitat i vitalitat de la llengua catalana a causa de la persistència de laCOVID-19, la FOLC us presenta una versió no presencial de l'exposició de la FOLC que hem estructurat de la manera següent:

Contindrà 12 imatges (plafons de l'exposició presencial que detallem més endavant en aquest document) que s'enviaran per correu electrònic a l'entitat o institució que ens demani l'exposició. Les imatges es podran reenviar a les persones que estiguin interessades en l'exposició no presencial (usuaris) amb l'única condició d'advertir-los que no n'alterin el contingut original si en volen fer divulgació.

Les imatges es poden veure a les pantalles digitals i també es poden projectar com a diapositives.

S'ha previst oferir més informació als usuaris de l'exposició no presencial amb la possibilitat de fer preguntes per escrit relacionades amb l'exposició durant els 15 dies posteriors a la recepció de les imatges. L'entitat o institució recollirà totes les preguntes que els usuaris ens hagin volgut fer, i les enviarà a la FOLC en un únic missatge. La FOLC respondrà per escrit, a través de l'entitat o institució receptora.

Llegiu-ne més...

16.06.2020

El Tribunal Suprem espanyol dona la raó a l'Advocacia de l'Estat que va considerar la tardor passada que la Generalitat Valenciana s'havia de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana» i, per tant, que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat, la Franja i les Illes és competència de l’estat espanyol.

La crítica que va fer aleshores la FOLC contra l'advocacia de l'Estat és extensible al Tribunal Suprem. ¿De què serveix un tribunal si en comptes de donar una solució raonable ho complica més, afegint en la seva «solució» una nova discriminació, una imposició injustificada del castellà que discrimina l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes?

Donem suport i compartim les crítiques del sindicat STEPV-IV, Escola valenciana, la Plataforma per la Llengua i la Federació Llull. Creiem molt necessària i urgent la proposta d'una llei d'igualtat lingüística que garanteixi els drets dels parlants de tot el territori i la Campanya perquè les institucions de tot el territori facin una declaració a favor de la unitat de la llengua.

El Tribunal Suprem espanyol es desacredita una vegada més davant la ciutadania i davant Europa quan actua com un tribunal d'ordre públic franquista contra els parlants de la llengua catalana.

Llegiu-ne més...

07.05.2020

Escola Valenciana engega una nova iniciativa anomenada "Escola a casa" que posa a disposició de tothom un conjunt de recursos didàctics que xiquetes i xiquets poden realitzar des de casa. Us convidem a fer-hi un cop d'ull!

06.04.2020

Una biografia: Antoni M. Badia i Margarit, un savi senyor de Barcelona

Anar a treballar o a visitar el doctor Badia, suposava anar al cor de Barcelona, al carrer de la Portaferrissa, a un d’aquells pisos molt grans de la Barcelona a tocar de la Rambla; el pis era absolutament ple de llibres i records de tota una vida dedicada a la saviesa lingüística en companyia de la seva dona Maria Cardús, en els més variats vessants: la lingüística històrica, la gramàtica, la dialectologia, l’onomàstica, l’assaig històric i sociològic sobre la llengua, la sociolingüística i, per descomptat, la docència universitària.

Era home d’innombrables i ambicioses iniciatives, des de l’Atles Lingüístic del Domini Català, proposat per ell conjuntament amb Germà Colon fins a estudis com La llengua dels barcelonins. Resultats d’una enquesta sociològico-lingüística, treballs que tots ells requerien la col·laboració de grups entusiastes d’altres professors i d’alumnes, cosa que el professor Badia aconseguia plenament començant per la seva pròpia família.

La lleva del biberó

Nascut a Barcelona el 1920, Antoni M. Badia i Margarit és de l’anomenada lleva que va agafar-los la guerra d’adolescents: el futur professor Badia assistia a oficis religiosos en privat, en uns moments que l’exercici públic de les creences religioses era clarament reprimit; així, contava ell, va conèixer la seva futura muller, la també filòloga i col·laboradora seva Maria Cardús, una persona de gran importància en la seva vida personal i científica.

Interessat des d’un primer moment per l’estudi de la llengua, es llicencia en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1943) i freqüenta els Estudis Universitaris Catalans. Tota la seva vida estarà vinculat a aquestes dues institucions: La Universitat de Barcelona, de la qual va ésser alumne, professor, catedràtic i Rector i l’Institut d’Estudis Catalans, promotor dels Estudis Universitaris Catalans, en el qual ingressà com acadèmic el 1968 després de fer-hi nombrosos treballs i la Secció Filològica del qual va presidir de 1989 a 1995.

Intensa activitat docent

Badia entra com a professor a la Universitat molt jove i n’esdevé catedràtic de Gramàtica Històrica de Llengua Espanyola el 1948 quan no tenia ni trenta anys. Ha d’acostar-se al català des de la llengua espanyola, doncs aleshores encara era impensable l’estudi científic del català a la màxima institució docent catalana. Des de la càtedra duu a terme una intensa activitat tant d’investigació en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, com és el cas de la seva tesi doctoral de morfologia històrica, i d’altres estudis d’aspectes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics o d’estudi i edició de textos catalans antics com Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols text del segle XV; com de formació d’investigadors. Casa seva era un perllongament de la tasca universitària on reunia sovint alumnes i col·laboradors per perfilar el treball d’enquesta per al futur Atles lingüístic del Domini Català o per a l’estudi sobre la llengua dels barcelonins.

La seva projecció internacional com a estudiós de la lingüística romànica sortí reforçada després de portar la secretaria del Setè Congrés Internacional de Lingüística (Filologia) romànica el 1953, el congrés que permeté donar una projecció de normalitat a la llengua catalana en uns temps molt penosos per a la catalanitat. i els estudis catalans.

Llegiu-ne més...