dimarts, novembre 24, 2020
Mida del Text

Volem compartir i créixer, ara: reciprocitat!

17.11.2020

Ahir el Punt Avui va publicar aquest article del Rafel Castellanos i la Blanca Serra que podeu llegir tot seguit:

«No podem ni volem espe­rar més. Després de 35 anys de la pri­mera rei­vin­di­cació de la reci­pro­ci­tat dels mit­jans de comu­ni­cació audi­o­vi­su­als entre les Illes Bale­ars, el País Valencià i Cata­lu­nya, ha arri­bat l’hora de pren­dre el com­promís ferm de fer pas­sos deci­dits per acon­se­guir la reci­pro­ci­tat plena: volem com­par­tir ple­na­ment els mit­jans audi­o­vi­su­als i créixer ara per dis­po­sar de les millors eines per a garan­tir la vita­li­tat de la nos­tra llen­gua.

Després de la taula rodona orga­nit­zada per la Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons per la Llen­gua Cata­lana, la FOLC, el 25 de maig del 2017 “Per la reci­pro­ci­tat plena i la cre­ació del Con­sell Audi­o­vi­sual en català” amb repre­sen­tants de les tres cor­po­ra­ci­ons de les ràdios i tele­vi­si­ons públi­ques de Cata­lu­nya, el País Valencià i les Illes i una repre­sen­tació de la Cata­lu­nya del Nord, la reci­pro­ci­tat tele­vi­siva encara només exis­teix per als senyals tele­vi­sius de la CCMA i d’IB3. Som, per tant, molt lluny de la reci­pro­ci­tat plena que la FOLC recla­mava fa tres anys.

La FOLC va pre­sen­tar la tar­dor del 2019 una cam­pa­nya per rei­vin­di­car la reci­pro­ci­tat plena i l’espai de comu­ni­cació en català, que va començar amb la difusió amb vídeos d’opi­ni­ons favo­ra­bles a aquests dos objec­tius de per­so­na­li­tats de l’àmbit cul­tu­ral, periodístic i audi­o­vi­sual. La cam­pa­nya ha con­ti­nuat l’any 2020 afe­gint-hi la neces­si­tat de la modi­fi­cació de la llei gene­ral de l’audi­o­vi­sual, que haurà d’apro­var el Congrés espa­nyol per incor­po­rar-hi la nova direc­tiva euro­pea sobre ser­veis de comu­ni­cació audi­o­vi­sual, així com també les diver­ses legis­la­ci­ons vin­cu­la­des que hau­ran de pas­sar pels par­la­ments de les Illes, de Cata­lu­nya i les Corts Valen­ci­a­nes. Una direc­tiva que pot supo­sar el pas més ambiciós pel que fa a la pro­moció i la garan­tia del plu­ra­lisme cul­tu­ral i lingüístic de l’oferta audi­o­vi­sual euro­pea. Par­lem d’unes refor­mes legis­la­ti­ves que per­me­tin dotar-nos d’una nor­ma­tiva que garan­teixi la presència del català a les pla­ta­for­mes digi­tals i també a les TV pri­va­des espa­nyo­les.

Llegiu-ne més...

Nou MANIFEST per la RECIPROCITAT plena i l'espai de comunicació en català

10.09.2020

La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. S'ha reclamat des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys. Recordem molt breument les campanyes d'ACPV «Televisió sense fronteres», la de la xarxa d'entitats «Enllaçats per la Llengua» amb l'eslògan «una llengua amb senyal» i la de la Plataforma per la Llengua amb «El català sense fronteres» i l’acte organitzat per la FOLC el 2017 «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual Català», amb representants de les tres corporacions audiovisuals de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació institucional de la Catalunya Nord.

La situació actual és la següent: En la darrera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciprocitat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només existeix –a les Illes Balears i al Principat- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. A més, l’any 2018 van començar les emissions del canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per TV3 i IB3. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que es reclama.

Llegiu-ne més...

Reptes i oportunitats del català al segle XXI

25.05.2020

L'ANC de les Corts organitza una xerrada virtual amb la Blanca Serra, Vicepresidenta de la FOLC i la Teresa Creus, pedagoga, aquest dijous dia 28 de maig a les 19 h a la plataforma Jitsi Meet amb accés lliure entrant a l'enllaç https://meet.jit.si/catalàseglexxi

X Setmana per la Llengua

21.04.2020

Un any més, i ja en són deu, la FOLC publica "La setmana per la Llengua", on hi trobareu moltes de les activitats relacionades amb la llengua catalana que es fan arreu del territori pels volts d'aquest Sant Jordi. Malgrat les circumstàncies que estem vivint, volem compartir amb vosaltres les activitats que continuen vigents, algunes amb un nou format, i seguir promocionant la llengua catalana. Bon Sant Jordi a tothom!


 

 

Exposició de la FOLC no presencial

05.11.2020

Davant les dificultats de difusió de l'exposició 1714-2014: Una llengua cap a la llibertat: Realitat i vitalitat de la llengua catalana a causa de la persistència de laCOVID-19, la FOLC us presenta una versió no presencial de l'exposició de la FOLC que hem estructurat de la manera següent:

Contindrà 12 imatges (plafons de l'exposició presencial que detallem més endavant en aquest document) que s'enviaran per correu electrònic a l'entitat o institució que ens demani l'exposició. Les imatges es podran reenviar a les persones que estiguin interessades en l'exposició no presencial (usuaris) amb l'única condició d'advertir-los que no n'alterin el contingut original si en volen fer divulgació.

Les imatges es poden veure a les pantalles digitals i també es poden projectar com a diapositives.

S'ha previst oferir més informació als usuaris de l'exposició no presencial amb la possibilitat de fer preguntes per escrit relacionades amb l'exposició durant els 15 dies posteriors a la recepció de les imatges. L'entitat o institució recollirà totes les preguntes que els usuaris ens hagin volgut fer, i les enviarà a la FOLC en un únic missatge. La FOLC respondrà per escrit, a través de l'entitat o institució receptora.

Llegiu-ne més...

La FOLC considera injusta i incomprensible la decisió del Tribunal Suprem Espanyol

16.06.2020

El Tribunal Suprem espanyol dona la raó a l'Advocacia de l'Estat que va considerar la tardor passada que la Generalitat Valenciana s'havia de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana» i, per tant, que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat, la Franja i les Illes és competència de l’estat espanyol.

La crítica que va fer aleshores la FOLC contra l'advocacia de l'Estat és extensible al Tribunal Suprem. ¿De què serveix un tribunal si en comptes de donar una solució raonable ho complica més, afegint en la seva «solució» una nova discriminació, una imposició injustificada del castellà que discrimina l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes?

Donem suport i compartim les crítiques del sindicat STEPV-IV, Escola valenciana, la Plataforma per la Llengua i la Federació Llull. Creiem molt necessària i urgent la proposta d'una llei d'igualtat lingüística que garanteixi els drets dels parlants de tot el territori i la Campanya perquè les institucions de tot el territori facin una declaració a favor de la unitat de la llengua.

El Tribunal Suprem espanyol es desacredita una vegada més davant la ciutadania i davant Europa quan actua com un tribunal d'ordre públic franquista contra els parlants de la llengua catalana.

Llegiu-ne més...

Escola Valenciana organitza l'escola a casa

07.05.2020

Escola Valenciana engega una nova iniciativa anomenada "Escola a casa" que posa a disposició de tothom un conjunt de recursos didàctics que xiquetes i xiquets poden realitzar des de casa. Us convidem a fer-hi un cop d'ull!

 

 

 

Commemoració any Badia i Margarit

06.04.2020

Una biografia: Antoni M. Badia i Margarit, un savi senyor de Barcelona

Anar a treballar o a visitar el doctor Badia, suposava anar al cor de Barcelona, al carrer de la Portaferrissa, a un d’aquells pisos molt grans de la Barcelona a tocar de la Rambla; el pis era absolutament ple de llibres i records de tota una vida dedicada a la saviesa lingüística en companyia de la seva dona Maria Cardús, en els més variats vessants: la lingüística històrica, la gramàtica, la dialectologia, l’onomàstica, l’assaig històric i sociològic sobre la llengua, la sociolingüística i, per descomptat, la docència universitària.

Era home d’innombrables i ambicioses iniciatives, des de l’Atles Lingüístic del Domini Català, proposat per ell conjuntament amb Germà Colon fins a estudis com La llengua dels barcelonins. Resultats d’una enquesta sociològico-lingüística, treballs que tots ells requerien la col·laboració de grups entusiastes d’altres professors i d’alumnes, cosa que el professor Badia aconseguia plenament començant per la seva pròpia família.

La lleva del biberó

Nascut a Barcelona el 1920, Antoni M. Badia i Margarit és de l’anomenada lleva que va agafar-los la guerra d’adolescents: el futur professor Badia assistia a oficis religiosos en privat, en uns moments que l’exercici públic de les creences religioses era clarament reprimit; així, contava ell, va conèixer la seva futura muller, la també filòloga i col·laboradora seva Maria Cardús, una persona de gran importància en la seva vida personal i científica.

Interessat des d’un primer moment per l’estudi de la llengua, es llicencia en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1943) i freqüenta els Estudis Universitaris Catalans. Tota la seva vida estarà vinculat a aquestes dues institucions: La Universitat de Barcelona, de la qual va ésser alumne, professor, catedràtic i Rector i l’Institut d’Estudis Catalans, promotor dels Estudis Universitaris Catalans, en el qual ingressà com acadèmic el 1968 després de fer-hi nombrosos treballs i la Secció Filològica del qual va presidir de 1989 a 1995.

Intensa activitat docent

Badia entra com a professor a la Universitat molt jove i n’esdevé catedràtic de Gramàtica Històrica de Llengua Espanyola el 1948 quan no tenia ni trenta anys. Ha d’acostar-se al català des de la llengua espanyola, doncs aleshores encara era impensable l’estudi científic del català a la màxima institució docent catalana. Des de la càtedra duu a terme una intensa activitat tant d’investigació en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, com és el cas de la seva tesi doctoral de morfologia històrica, i d’altres estudis d’aspectes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics o d’estudi i edició de textos catalans antics com Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols text del segle XV; com de formació d’investigadors. Casa seva era un perllongament de la tasca universitària on reunia sovint alumnes i col·laboradors per perfilar el treball d’enquesta per al futur Atles lingüístic del Domini Català o per a l’estudi sobre la llengua dels barcelonins.

La seva projecció internacional com a estudiós de la lingüística romànica sortí reforçada després de portar la secretaria del Setè Congrés Internacional de Lingüística (Filologia) romànica el 1953, el congrés que permeté donar una projecció de normalitat a la llengua catalana en uns temps molt penosos per a la catalanitat. i els estudis catalans.

Llegiu-ne més...

Més articles...

Pàgina 1 de 25

Inici
Anterior
1