dimarts, desembre 12, 2017
Mida del Text

La FOLC reclama multiplicar els esforços per al foment de l'ús en tots els àmbits i a tot el territori

30.11.2017

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) va organitzar el dilluns dia 27 de novembre la taula rodona “El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l'ús del català tant a l'escola com en d'altres àmbits”. L’acte va tenir lloc al Centre Cívic Golferichs de Barcelona.

La taula rodona va comptar amb ponents de diferents parts del territori de parla catalana, País valencià, Catalunya nord, Principat de Catalunya i les Illes Balears i de diferents nivells educatius, des d'infantil, primària i secundària fins a la universitat. Concretament hi varen participar Carles Rosselló, Cap de servei de Foment de l'ús del català del Consorci per la normalització lingüística (CPNL), Ramon Pifarré, Vicepresident dels Amics de la Bressola i professor de secundària i Víctor Cuerda, Mestre del CEIP Sant Blai d'Alacant. Presentà i moderà l'acte M. Antònia Font, Presidenta de la FOLC i membre de l'STEI, sindicat majoritari d'educació de les Illes Balears que també parlà de la situació de l'ús del català a l'ensenyament a les illes.

L'acte va començar amb unes paraules de suport als presos polítics i als exiliats a Brussel·les i en fer una breu referència al moment històric que vivim defensant el dret a votar, al diàleg, en contra de la violència policial, a favor de la democràcia, les llibertats fonamentals i l'estat de dret. El marc que necessita la llengua catalana per tenir un mínim de possibilitats de sobreviure.

La FOLC defensa un model d'escola en català que treballi per la integració ben entesa, aquella que permet conservar els seus orígens i formar part de la societat que l'acull, un sistema educatiu que garanteixi la cohesió social, no volem infants separats per raó de llengua, un sistema educatiu que treballi per la igualtat d'oportunitats on tots els infants i joves acabin els seus estudis sabent les dues llengües oficials. Volem una escola que els ajudi a entendre el món, que els ensenyi a participar-hi i que els motivi a treballar per fer un món millor per a tothom, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin.

Defensam un model educatiu on la llengua catalana sigui llengua vehicular de l'ensenyament i de comunicació interna i externa que garanteixi l'aprenentatge de les dues llengües oficials i el coneixement d'una llengua estrangera per poder treballar així per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.

En primer lloc es va donar la paraula a en Víctor Cuerda que va parlar de la realitat lingüística d’una zona d’Alacant on la parla és predominantment castellana. Va argumentar que en aquest context s’hi acostumen a crear dues situacions diferents: o bé de rebuig cap al català o bé d’indiferència. La feina de l’escola és doncs canviar aquest parer enfront la llengua catalana, cosa que treballen a partir de l’emoció, a través del teatre apropen la llengua a l’alumnat. El Caleidoscopi és el programa que han posat en marxa al CIEP Sant Blai d’Alacant que conté un seguit d’experiències positives perquè els alumnes s’expressin en valencià.

Seguidament en Ramon Pifarré va explicar el projecte de la Bressola, gestió de les escoles a la Catalunya Nord on la immersió lingüística és la clau per a donar competències als alumnes per a l’ús de la llengua catalana. L’objectiu de la Bressola és recuperar la llengua pròpia de la Catalunya Nord: el català. Aquesta experiència va néixer l’any 1976 a Perpinyà amb només 7 alumnes i després de 40 anys de lluita n’escolaritzen més de 1.000. La clau de volta de la Bressola és fer del català la llengua de vida, és a dir, que s’usi en tots els àmbits de l’escola. Molt interessant el fet que facin feina amb grups reduïts d’alumnes quan comencen una escola nova. Un nucli que progressivament els ajudarà a integrar els nous alumnes.

En tercer lloc, en Carles Rosselló va exposar tres iniciatives diferents del Consorci per la normalització lingüística (CPNL) que treballa per a l’extensió del coneixement del català i el foment de l’ús de la nostra llengua a tots els àmbits possibles. La primera iniciativa feia referència a les pràctiques lingüístiques que és un voluntariat que fa 14 anys que funciona i cada vegada té més participants. Compten amb la col·laboració de comerços locals on els aprenents poden visitar i saben que sempre els parlaran en català. Això contribueix a crear una xarxa de catalanoparlants en àrees metropolitanes de Barcelona. La segona iniciativa que va explicar és l’anomenada “I tu jugues en català?” que intenta implicar el màxim d’empreses possibles en el compromís d’oferir joguines en català. Disposen d’un ampli catàleg, amb 750 referències, dels jocs existents en català. L’última iniciativa consisteix en un concurs de fotografia on els participants han d’aconseguir mostrar en una fotografia com juguen en català. També va incidir en la feina que fan des del sector de Sanitat on treballen amb resultats positius amb els metges residents que no disposen de l’acreditació del coneixement del català.

Per acabar la ronda d’intervencions dels ponents, M. Antònia Font feu un breu apunt de com veu la situació del català als centres educatius de les Illes Balears. Partint de la feina que, conjuntament, feren quatre centres de secundària i dos centres d'adults de Palma durant el curs passat amb dinamitzadors per la normalització lingüística. Arribaren a algunes conclusions. Entre d'altres, una que consideraren important és que, l'ús del català als centres educatius no augmenta. Es pot observar que s'està posant l'atenció en el coneixement del català i no tant en l'ús. Quan el català podria tenir una presència més gran dins els centres, als claustres, a les activitats extraescolars, a les sortides didàctiques, als menjadors, a les comunicacions internes i externes, a les activitats organitzades per les AMIPAS ... per aquests temes no hi ha estudi fet, no hi ha una planificació establerta... S'ha de treballar per incentivar l’ús del català tant als centres públics com als privats concertats on hi ha menys presència del català en els àmbits descrits.

Finalment des de la FOLC i pel que fa a l'ensenyament es va remarcar que s'ha de treballar per la normalització de l'ús del català dins i fora de l'escola. Es reconeix la feina feta per assegurar el coneixement. Ara s’han de multiplicar els esforços que s’ha fet fins ara per impulsar l’ús a tots els àmbits i des de tots els Països Catalans. No podem pensar que està tot fet. Fins que no arriben a la plena normalització s'ha de treballar en tots els fronts per fer normal l'ús de català a tot el territori.

 

L’acte va finalitzar amb un torn obert de paraules. Aquesta taula rodona va comptar amb el suport de la Fundació Catalunya, el Departament de Cultura i de Presidència de la Generalitat de Catalunya.