divendres, setembre 17, 2021
Mida del Text

La FOLC es reuneix amb els grups parlamentaris del Botànic

21.01.2021

La FOLC s’entrevista amb els grups parlamentaris del Botànic per tractar sobre la reciprocitat dels mitjans de comunicació en la nostra llengua

En les reunions han participat la diputada Mercedes Caballero (PSPV-PSOE), la diputada Mònica Álvaro i el diputat Josep Nadal (Compromís), la diputada Estefania Blanes (Unides Podem) i el secretari d’Organització de Podem i, representant la FOLC, Daniel Condeminas (Assessor de la FOLC), David Belda (Escola Valenciana) i Vicent Maurí (Intersindical Valenciana i president de la FOLC). En aquesta s’ha tractat sobre la reciprocitat i l’espai de comunicació en la nostra llengua i l’avantprojecte de Llei General de l’audiovisual.

Aquestes reunions s’emmarquen dintre de la campanya a favor de la reciprocitat plena i l’espai de comunicació que es va iniciar a la tardor del 2019 i de les reunions que s’estan mantenint amb representants de les corporacions dels mitjans de comunicació i els governs de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya, així com als grups parlamentaris de les Corts espanyoles i les cambres legislatives d’aquets tres territoris, amb la finalitat de concretar un calendari d’aplicació dels objectius de la campanya.

Llegiu-ne més...

Al·legacions a l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual

03.12.2020

La FOLC, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, organització que agrupa una seixantena d’entitats culturals, sindicals, educatives i cíviques del País Valencià, les Illes Balears, la Franja, Catalunya, i la Catalunya Nord en territori administratiu francès, presenta les següents al·legacions a l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual:

1. En tant que aquesta futura llei suposarà la transposició de la Directiva europea 2018/1808 de serveis de comunicació audiovisual a la legislació estatal, cal subratllar que aquesta Directiva assenyala que els Estats poden “imposar obligacions per garantir l’adequada prominència dels continguts d’interès general”, vinculats a “objectius” com “la llibertat d’expressió i la diversitat cultural”. I cal recordar que l’article 22 de la Carta dels drets fonamentals de la UE esmenta tres pluralismes que cal respectar: el cultural, el religiós i el lingüístic. Concretament, l’article 7 bis de la Directiva europea indica que “els Estats membres podran adoptar mesures per garantir l’adequada prominència dels serveis de comunicació audiovisual d’interès general”. I la diversitat lingüística és part integrant i definitòria d’aquesta diversitat cultural que la Directiva Europea assenyala com a objectiu dels continguts d’interès general. Concretament la Directiva indica que "qualsevol mesura adoptada pels Estats membres en virtut de la Directiva 2010/13/UE ha de respectar (...) la diversitat cultural i lingüística, d’acord amb la Convenció de la Unesco sobre la protecció i promoció de la diversitat de les expressions culturals”. Precisament, la Convenció de París del 2005 afirma que "la diversitat lingüística és un element fonamental de la diversitat cultural". És més l’article 6 de la Convenció, sobre els "drets de les Parts en l'àmbit nacional" (és a dir estatal), assenyala que les Parts (els Estats) "podran adoptar mesures per a protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en els seus respectius territoris"

Llegiu-ne més...

Exposició de la FOLC no presencial

05.11.2020

Davant les dificultats de difusió de l'exposició 1714-2014: Una llengua cap a la llibertat: Realitat i vitalitat de la llengua catalana a causa de la persistència de laCOVID-19, la FOLC us presenta una versió no presencial de l'exposició de la FOLC que hem estructurat de la manera següent:

Contindrà 12 imatges (plafons de l'exposició presencial que detallem més endavant en aquest document) que s'enviaran per correu electrònic a l'entitat o institució que ens demani l'exposició. Les imatges es podran reenviar a les persones que estiguin interessades en l'exposició no presencial (usuaris) amb l'única condició d'advertir-los que no n'alterin el contingut original si en volen fer divulgació.

Les imatges es poden veure a les pantalles digitals i també es poden projectar com a diapositives.

S'ha previst oferir més informació als usuaris de l'exposició no presencial amb la possibilitat de fer preguntes per escrit relacionades amb l'exposició durant els 15 dies posteriors a la recepció de les imatges. L'entitat o institució recollirà totes les preguntes que els usuaris ens hagin volgut fer, i les enviarà a la FOLC en un únic missatge. La FOLC respondrà per escrit, a través de l'entitat o institució receptora.

Llegiu-ne més...

La FOLC considera injusta i incomprensible la decisió del Tribunal Suprem Espanyol

16.06.2020

El Tribunal Suprem espanyol dona la raó a l'Advocacia de l'Estat que va considerar la tardor passada que la Generalitat Valenciana s'havia de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana» i, per tant, que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat, la Franja i les Illes és competència de l’estat espanyol.

La crítica que va fer aleshores la FOLC contra l'advocacia de l'Estat és extensible al Tribunal Suprem. ¿De què serveix un tribunal si en comptes de donar una solució raonable ho complica més, afegint en la seva «solució» una nova discriminació, una imposició injustificada del castellà que discrimina l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes?

Donem suport i compartim les crítiques del sindicat STEPV-IV, Escola valenciana, la Plataforma per la Llengua i la Federació Llull. Creiem molt necessària i urgent la proposta d'una llei d'igualtat lingüística que garanteixi els drets dels parlants de tot el territori i la Campanya perquè les institucions de tot el territori facin una declaració a favor de la unitat de la llengua.

El Tribunal Suprem espanyol es desacredita una vegada més davant la ciutadania i davant Europa quan actua com un tribunal d'ordre públic franquista contra els parlants de la llengua catalana.

Llegiu-ne més...

Comunicat Somescola

17.12.2020

Davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga totes les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà, la plataforma unitària Somescola manifesta que:

  • Aquesta sentència és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana i al seu enfocament pedagògic que possibilita la competència lingüística dels nois i noies, consolidat i avalat àmpliament per la societat catalana al llarg de dècades. Els estudis i dades sobre els resultats de la immersió lingüística evidencien que és un model valuós per als alumnes i valuós alhora per a la societat: contribueix a la cohesió i a la igualtat d’oportunitats i també a normalitzar l’ús del català.

  • Somescola considera intolerable la intrusió dels tribunals a l’hora de regular la política educativa del país. La llengua s’aprèn a través de l’ús, dins i fora de l’escola, i són els professionals de l’educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d’ús garanteix la competència lingüística dels nois i noies en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació.

  • Sentències com la d’avui volen alimentar arguments falsos i perillosos d’instrumentalització política de l’educació i de la llengua. Davant d’això, ens reafirmem en el fet que l’escola catalana ha estat i ha de seguir sent un factor cabdal per afavorir la inclusió i la cohesió social des d’una perspectiva intercultural, en què tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.

  • Malgrat que aquesta sentència no tindrà recorregut, com a conseqüència del canvi de marc legal a l’Estat, Somescola denuncia que atacs polítics i judicials com aquests que es produeixen de manera periòdica contra la llengua catalana i l’educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, i fa que estiguin permanentment sota amenaça.

Per tot això, Somescola fa una crida al conjunt de la societat per defensar el model educatiu català, i a la necessitat de reforçar el treball conjunt per a consolidar-lo, protegir-lo i millorar-lo, per la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Somescola seguirà amb la tasca engegada fa 10 anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

 

Som Escola

 

Volem compartir i créixer, ara: reciprocitat!

17.11.2020

Ahir el Punt Avui va publicar aquest article del Rafel Castellanos i la Blanca Serra que podeu llegir tot seguit:

«No podem ni volem espe­rar més. Després de 35 anys de la pri­mera rei­vin­di­cació de la reci­pro­ci­tat dels mit­jans de comu­ni­cació audi­o­vi­su­als entre les Illes Bale­ars, el País Valencià i Cata­lu­nya, ha arri­bat l’hora de pren­dre el com­promís ferm de fer pas­sos deci­dits per acon­se­guir la reci­pro­ci­tat plena: volem com­par­tir ple­na­ment els mit­jans audi­o­vi­su­als i créixer ara per dis­po­sar de les millors eines per a garan­tir la vita­li­tat de la nos­tra llen­gua.

Després de la taula rodona orga­nit­zada per la Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons per la Llen­gua Cata­lana, la FOLC, el 25 de maig del 2017 “Per la reci­pro­ci­tat plena i la cre­ació del Con­sell Audi­o­vi­sual en català” amb repre­sen­tants de les tres cor­po­ra­ci­ons de les ràdios i tele­vi­si­ons públi­ques de Cata­lu­nya, el País Valencià i les Illes i una repre­sen­tació de la Cata­lu­nya del Nord, la reci­pro­ci­tat tele­vi­siva encara només exis­teix per als senyals tele­vi­sius de la CCMA i d’IB3. Som, per tant, molt lluny de la reci­pro­ci­tat plena que la FOLC recla­mava fa tres anys.

La FOLC va pre­sen­tar la tar­dor del 2019 una cam­pa­nya per rei­vin­di­car la reci­pro­ci­tat plena i l’espai de comu­ni­cació en català, que va començar amb la difusió amb vídeos d’opi­ni­ons favo­ra­bles a aquests dos objec­tius de per­so­na­li­tats de l’àmbit cul­tu­ral, periodístic i audi­o­vi­sual. La cam­pa­nya ha con­ti­nuat l’any 2020 afe­gint-hi la neces­si­tat de la modi­fi­cació de la llei gene­ral de l’audi­o­vi­sual, que haurà d’apro­var el Congrés espa­nyol per incor­po­rar-hi la nova direc­tiva euro­pea sobre ser­veis de comu­ni­cació audi­o­vi­sual, així com també les diver­ses legis­la­ci­ons vin­cu­la­des que hau­ran de pas­sar pels par­la­ments de les Illes, de Cata­lu­nya i les Corts Valen­ci­a­nes. Una direc­tiva que pot supo­sar el pas més ambiciós pel que fa a la pro­moció i la garan­tia del plu­ra­lisme cul­tu­ral i lingüístic de l’oferta audi­o­vi­sual euro­pea. Par­lem d’unes refor­mes legis­la­ti­ves que per­me­tin dotar-nos d’una nor­ma­tiva que garan­teixi la presència del català a les pla­ta­for­mes digi­tals i també a les TV pri­va­des espa­nyo­les.

Llegiu-ne més...

Nou MANIFEST per la RECIPROCITAT plena i l'espai de comunicació en català

10.09.2020

La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. S'ha reclamat des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys. Recordem molt breument les campanyes d'ACPV «Televisió sense fronteres», la de la xarxa d'entitats «Enllaçats per la Llengua» amb l'eslògan «una llengua amb senyal» i la de la Plataforma per la Llengua amb «El català sense fronteres» i l’acte organitzat per la FOLC el 2017 «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual Català», amb representants de les tres corporacions audiovisuals de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació institucional de la Catalunya Nord.

La situació actual és la següent: En la darrera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciprocitat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només existeix –a les Illes Balears i al Principat- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. A més, l’any 2018 van començar les emissions del canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per TV3 i IB3. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que es reclama.

 

Llegiu-ne més...

Reptes i oportunitats del català al segle XXI

25.05.2020

L'ANC de les Corts organitza una xerrada virtual amb la Blanca Serra, Vicepresidenta de la FOLC i la Teresa Creus, pedagoga, aquest dijous dia 28 de maig a les 19 h a la plataforma Jitsi Meet amb accés lliure entrant a l'enllaç https://meet.jit.si/catalàseglexxi

Més articles...

Pàgina 4 de 29

4