dijous, novembre 14, 2019
Mida del Text

Crònica de la presentació a Barcelona de la campanya de la FOLC per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català.

La presentació tingué lloc el 26 setembre de 2019 al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans; Carles Salvadó, president de la fundació puntCAT; i Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació, coordinador tècnic de la campanya. Presenta: Blanca Serra i Puig, Vicepresidenta de la FOLC. Modera: Josep Gifreu, periodista, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

 

Obrí l'acte Blanca Serra donant la benvinguda a les personalitats i entitats presents, presentà la FOLC, les entitats que en formen part i els objectius de la campanya, recordant la Taula rodona organitzada també per la FOLC del 25 de maig del 2017. Explicà que la campanya començaria amb la difusió del Manifest i que vol implicar sobretot el món de la comunicació (persones i empreses), la societat civil i les institucions (governs, parlaments i municipis). L'adhesió al Manifest està oberta a tothom. Finalment tingué un record per Carme Forcadell, assistent a l'acte del 2017 i féu una breu referència a la situació política a Catalunya.

 

Josep Gifreu es va referir breument a la reivindicació de l'espai de comunicació en català destacant que la història dels darrers anys amb els governs del PP no l'havien afavorit i que sense el País Valencià no serem res en aquest àmbit. El problema que se'ns plateja és disposar d'un ciberespai que sigui una nova aldea del català en la Babel internacional. Finalment va destacar la importància de les empreses històriques de la comunicació existents públiques i privades per a la consolidació d'aquest espai de comunicació.

 

Joandomènec Ros va explicar que l'IEC té membres de tots els Països Catalans i el seu espai de comunicació científica són els Països Catalans, així com també la UCE que aplega professors i alumnes d'aquest àmbit territorial. El que sorprèn és que hi hagi tantes dificultats per a l'existència d'un espai de comunicació en català compartit, sobretot tenint en compte els casos espanyol i francès. Per això considerà que cal insistir en els objectius. I va acabar dient que la política general no és bona, però que ha millorat els darrers anys al País Valencià i a les Illes i que si entre tots ho treballem alguna cosa s'aconseguirà i en allò que l'IEC pugui, la FOLC hi pot comptar.

 

Carles Salvadó començà explicant què era la fundació puntCat i destacà la importància de disposar del domini  .cat a internet per identificar la nostra llengua i cultura. Féu referència en la manca d'equilibri lingüístic i cosiderà que feia feredat que obrissis la TV i tinguessis el panorama de 4 canals en català i 36 en castellà. La paritat no es compleix en un mitjà bàsic com és la TV. Va acabar afirmant que es pot assumir un cert lideratge des dels governs autonòmics i des de la societat civil i, en aquest darrer cas, va dir que teníem actors transversals que ho podien permetre com la Federació Llull o la FOLC, i que des de la Fundació puntCat podien donar un cop de mà.

 

 

Daniel Condeminas explicà els detalls tècnics de la campanya començant per un formulari a www.folc.cat/form on recollir les adhesions al Manifest i l'ús prioritari de les xarxes socials amb la col·laboració de centenars de persones escampades per tot el país que hi vulguin col·laborar. Es tracta d'anar sumant gent i més gent, que s'adhereixi al Manifest. També es referí al fet de disposar d'una eina fàcil de compartir que eren una sèrie de vídeos individuals de persones del País Valencià, de les Illes i del Principat que havien fet arribar a la FOLC que contenien missatges a favor dels objectius de la campanya. Una altra part de la campanya serà el treball que la FOLC s'ha proposat amb el conjunt d'institucions i corporacions televisives en les properes setmanes i mesos.

 

 

En el torn de paraules del públic es destacà la importància de les plataformes privades com Movistar; la necessitat que hi hagi una coordinació en els doblatges, de manera que fos normal que un doblatge fet a València arribés a Mallorca o Catalunya i viceversa; que la campanya a Catalunya Nord tingués molt en compte impulsar els repetidors i disposar dels recursos econòmics necessaris; que un cas europeu que ens podia servir de model era la francofonia (TV francesa, suïssa, valona...); que tenim un sector privat important amb Cellnex o Mediapro; que esperem que aquesta campanya conscienciï una mica tots els actors particulars i institucionals i que si hi posem voluntat ens en sortirem.