dijous, agost 16, 2018
Mida del Text

Històric

En el marc del III Congrés de Cultura Catalana i durant la Jornada de coordinació de les ponències, el dia 1 d'abril del 2000 diverses organitzacions per la llengua dels Països Catalans aprovaren la Declaració de Montblanc en la qual es comprometien a avançar cap a la constitució d'una Federació.


El 24 de març del 2001 tingué lloc una nova reunió a Barcelona a la qual s'afegiren més organitzacions i on, a part de tractar-se algunes qüestions organitzatives, s'acordà una proposta de nom i d'objectius per a la futura Federació. El nom fou Federació d'organitzacions per la llengua catalana (FOLC) i els objectius (Proposta d'objectius) es poden resumir de la manera següent:

1.- La defensa de la unitat de la llengua catalana i l'extensió del seu ús social arreu del territori on es parla.

2.- Coordinar les organitzacions adherides a la Federació.

3.- Intercanviar informació i difondre-la a totes les organitzacions adherides.
4.- Programar conjuntament activitats i campanyes a nivell unitari o en una àrea concreta.
5.- Crear una pàgina de la Federació a Internet, on s'informi de les activitats i, en especial, de totes les queixes per vulneració dels drets lingüístics.

6.- Redactar i difondre àmpliament una Declaració dels drets i dels deures lingüístics dels catalanoparlants.

El 9 de juny de 2001 tingué lloc a Sant Carles de la Ràpita una reunió d’una comissió nomenada a la reunió del mes de març on es parlà d’un esborrany d’Estatuts i s’acordà, a proposta de la CAL, d’iniciar la coordinació la propera tardor amb la constitució d’una Coordinadora cap a la Federació d'Organitzacions per la Llengua (CFOLC) i diferir la constitució de la Federació per a després d’un temps de funcionament de la coordinació.

El 27 d'octubre del 2001 tingué lloc a Elx la reunió d'una trentena d'associacions en la qual es presentà la proposta de constituir la Coordinadora cap a la Federació, s'hi acordà aquesta constitució i uns punts mínims en la línia dels esmentats més amunt (Proposta d'Elx). Els punts bàsics aprovats són:

1.- La coordinació entre les organitzacions.

2.- L'extensió de l'ús social de la llengua.

3.- La unitat de la llengua catalana.

4.- La seua denominació unívoca internacional, llengua catalana, amb el lògic respecte a les denominacions internes, que no han d'anar mai en contra d'aquesta mateixa unitat.

També es nomenà un Secretariat de la Coordinadora i en sorgí una declaració exigint la cooficialitat del català en els territoris on encara no és oficial, denunciant les discriminacions que encara pateix el català i instant els governs estatals i autonòmics a un tractament igualitari davant la llei (Declaració d'Elx).

El diumenge dia 21 d'abril del 2002 tingué lloc una acció unitària a tots els Països Catalans organitzada per la Coordinadora, que consistí a penjar un centenar de pancartes al llarg de 800 km a l'autopista que va de Perpinyà a Alacant, a l'autovia de Martorell a Fraga i també a les Illes, amb la finalitat de reforçar els vincles entre totes les organitzacions i reivindicar la unitat de la llengua.

Les pancartes portaven l'eslògan: 800 km, una mateixa llengua.

Amb motiu d'aquesta acció es va publicar a la premsa un document amb el títol de l'eslògan: 800 km, una mateixa llengua, on es reivindicava l'oficialitat del català a tots els territoris on es parla i a les institucions europees i s'hi defensava la nostra comunitat lingüística i cultural, un mercat cultural potencial d’onze milions de persones.

El dia 25 de juliol del 2002 vam rebre l'adhesió de l'Òmnium Cultural de l'Alguer. Aquesta nova incorporació tenia un significat especial perquè es tracta d'una peça molt important del mosaic geogràfic català.

Els dies 14, 15 i 16 de febrer del 2003 va tenir lloc una Trobada d'Entitats per la Llengua dels Països Catalans organitzada per la CFOLC oberta a totes les entitats i a la participació del públic en general, amb la finalitat de donar a conèixer les organitzacions que actuen en diferents regions on es parla la nostra llengua (País Valencià, Franja de Ponent, Illes Balears i Pitiüses, L’Alguer, Principat de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord), especialment, per a donar a conèixer la situació sociolingüística en aquestes zones i les experiències acumulades en les reivindicacions lingüístiques dels darrers anys.

La Trobada, tal com es pot veure en el programa, també va reservar un espai per a tractar un tema d’actualitat, vital per al desenvolupament futur de la nostra llengua: Llengua i immigració, i un altre espai a una Assemblea d’Entitats amb la finalitat de permetre-hi la presentació de propostes d’actuació, tals com accions conjuntes de suport a la iniciativa d’una o més de les Entitats o la possibilitat de portar a terme campanyes en els territoris on la llengua es troba en situació més desfavorable.El sociolingüista Jordi Solé i Camardons ha escrit un ampli resum de la Trobada, que recull la informació més destacada.

Us adjuntem també d'altres documents:

- Fotografies de la Trobada i de l'Assemblea de la Coordinadora cap a la FOLC que la va precedir.

- El parlament inaugural de Carles Castellanos, sociolingüista i membre del Cercle 21 sobre Evolució del Moviment de Lluita per la Llengua.
- El document complet exposat per Josep Enric Escribano, d'Escola Valenciana/Federació d'Associacions per la Llengua a la Sessió dedicada al Païs Valencià: La FEV i la realitat lingüística valenciana.
- Els resums d'alguns dels parlaments: Resum Antoni Royo, Resum Marc Martinez, Resum Guillem Chacon, Resum Puri Pinto, Resum Pere Manzanares
- Les resolucions de la Trobada.

El dia 14 de febrer, abans de la inauguració de la Trobada, tingué lloc la segona Assemblea de la Coordinadora cap a la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (CFOLC) on es va aprovar l'acta de la primera assemblea, es va tractar de la situació de la llengua i, en particular, de la Trobada d'Entitats, i es va elegir un nou Secretariat.


El dia 6 de març del 2004 tingué lloc una Jornada per la Llengua organitzada per la CFOLC amb la doble finalitat de celebrar al matí la seua assemblea anual a Carcaixent i, a la vesprada, aprofundir en dos temes de gran interès, amb dos actes a Ca Revolta, a la ciutat de València: l’ús oral del català, a càrrec del sociolingüista Rafel Torner, i la situació del català a la Franja de Ponent, amb la intervenció de Jordi Escoda, Guillem Chacón i Aurora Fontoba.


A l’Assemblea del matí, hi participaren organitzacions del País Valencià, del Principat de Catalunya, de les Illes i de la Franja de Ponent i s’hi prengueren compromisos en el sentit de potenciar les activitats de totes les entitats i d’avançar decididament cap a la Federació, amb la voluntat de fer pública aquesta iniciativa de manera que permeti visualitzar clarament la unitat de la llengua catalana en tota la seva àrea lingüística.

El 23 d'octubre del 2004 tingué lloc a Tortosa una reunió ampliada del Secretariat de la CFOLC on es concretaren els detalls per a la futura constitució de la FOLC (una federació d'organitzacions legalment constituïda) que hauria de tenir la seu del Secretariat a Tortosa. També s'hi presentà un document resum de les compareixences de diferents entitats d'arreu dels Països Catalans davant el Parlament de Catalunya els dies 25 de març, 1 i 15 d'abril del 2004, i s'hi presentà una proposta perquè la futura FOLC participés en l'activació del mercat cultural català juntament amb d'altres organitzacions directament interessades.

El 16 d'abril del 2005, sota l’eslògan “JUNTS PER LA NOSTRA LLENGUA” i amb la presència del Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Sr. Miquel Pueyo, es va constituir a Tortosa la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), que aplegava una quarantena d'organitzacions. Així culminava el procés preparatori que durant tres anys i mig havia portat a terme la CFOLC. Va obrir l'acte l'alcalde de Tortosa, Sr. Sabaté i hi participaren també la regidora de Participació Ciutadana, Sra. Amparo Moreno i el regidor de Cultura, Sr. Lluís Martín. Durant l'assemblea constituent es va llegir i aprovar un informe del Secretariat de la CFOLC i es van discutir, modificar i aprovar els Estatuts de la FOLC. La FOLC tindrà la seva seu a Tortosa per la seva situació estratègica i per poder contribuir a impulsar aquesta ciutat com a capital cultural dels Països Catalans.