dilluns, abril 24, 2017
Mida del Text

Enllaçats convida a estendre la defensa de l'escola catalana a tot el territori el 14 de juny

"Ens cal donar una resposta conjunta"

Diverses entitats d'Enllaçats per la LLengua debateren ahir en el marc del Fòrum Social Català sobre la necessitat de seguir articulant una xarxa en defensa de la llengua arreu dels Països Catalans.

Enllaçats dóna tot el suport a la concentració de Somescola.cat pel proper 14 de juny a Barcelona i convida a sumar-se els diferents territoris de parla catalana per a reivindicar junts l'escola catalana.

 

Durant la taula rodona que va tenir lloc ahir dissabte 12 d'abril dintre del Fòrum Social Català, diversos representants d'entitats dels diferents territoris dels Països Catalans abogaren per mantenir el discurs de conrear un discurs únic a tot el territori en defensa de la llengua. Davant els reiterats atacs a la presència del català a l'escola tant a Catalunya com al País Valencià o les Illes Balears, Enllaçats convida a fer manifest el seu ple suport a la pròxima concentració del 14 de juny convocada per Somescola.cat a Barcelona i convida a sumar-se a la resta de territoris on es parla català.

Des del País Valencià, Vicent Maurí (Stepv) va alertar dels perills de la política de les administracions valencianes governades pel PP quant a la llengua, amb els darrers casos com l'eliminació de linies de valencià a Castelló, el tancament de RTVV, l'escassa presència del valencià a les escoles concertades o el desequilibri de l'ensenyament en català des d'Alacant a Castelló. Tanmateix, el portaveu de la Intersindical Valenciana es  mostra "optimista perquè tenim un teixit social fort", fa palès que "l'atac a la llengua a la resta de Països Catalans va contra el procés català" i pensa que "el proper 14 de juny s'ha d'obrir a tothom".


Des de la Franja de Ponent, Manel Riu (convidat pel Moviment Franjolí per la Llengua), recalcà la delicada situació del català a la Franja, on pràcticament, explicà; "a Benavarri estic vivint la mort de la llengua en directe" degut al perill de trencament generacional de transmissió de la llengua. També va parlar de la descohesió del territori anomenat Franja com altre dels impediments per a la conscienciació de la llengua per part dels seus habitants; "som només una unitat en la desgràcia", digué amb una bona dosi de sentit de l'humor. El docent avisà que la llei de llengües del PP és la primera a la que no dóna suport el Consell Escolar d'Aragó, explicant el procés del Lapao.

Des de les Illes Balears, Mª Antònia Font (Stei-i IB) posà l'èmfasi en la defensa conjunta de la llengua; "quan hi ha un atac a qualsevol part del territori ens afecta a tots", i per això cal donar una "resposta conjunta a un atac organitzat des dels despatxos de FAES". Parlant sobre l'educació, recordà que només amb el primer pacte de progrés al govern balear  va millorar la situació de la llengua a l'escola (amb Damià Pons del PSM com a conseller). Va fer un recompte dels atacs vers la llengua del govern Bauzá (requisit lingüístic funció pública, TIL, llei de símbols, etc.) i va acabar la seva intervenció anunciant un gran acte a Palma per refermar la riquesa de les varietats dialectals de la llengua tot refermant la unitat del català.

Des del principat, l'Elisenda Romeu (FOLC) recordà que la pressumpta situació de bonança de la llengua a Catalunya a vegades fa caure en el miratge que no cal protegir-la dels atacs rebuts, mentre va reculant el seu ús en àmbits com el judicial. També explicà que des del govern espanyol i alguns partits polítics volen "introduir un problema lingüístic allà on no ho havia" i "trencar la cohesió social de la societat catalana". Amb tot, reconeixent que la salut del català a Catalunya és prou bona, "no hem d'oblidar que el nostre sistema té fortaleses però també febleses".

Finalment, des de la Catalunya Nord l'Aleix Andreu (Amics de la Bressola), assegurà que la situació de la llengua catalana al nord de l'Albera "és la pitjor de tots els Països Catalans", recordant que "l'estat francès ha sigut més eficient que l'espanyol a l'hora d'anihilar les altres llengües que no foren el francès." També va parlar del trencament generacional de la transmissió lingüística de pares a fills durant la segona meitat del XX i de la dificultat de fer reviscolar la llengua en aquestes circumstàncies. Per altra banda, valorà la tasca de les escoles catalanes de la Bressola, que "d'un desert estan fent brollar flors", ja que moltes famílies francòfones apunten els fills allà, assegurant que "el model de la Bressola és 100% exportable a la resta de Països Catalans".

El debat fou moderat pel periodista Agustí Mas, responsable del programa de ràdio "Estira la llengua", que defensa des dels mitjans públics andorrans la necessitat de crear una conscienciació de la llengua catalana arreu de la comunitat lingüísitca catalana. L'Agustí va apuntar els últims esdeveniments quant a la llengua a tots els territoris.

Esperem que aquesta mena de debats es vagin celebrant regularment davant la delicada situació que viu la nostra llengua.