dissabte, setembre 26, 2020
Mida del Text

Nou MANIFEST per la RECIPROCITAT plena i l'espai de comunicació en català

10.09.2020

La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. S'ha reclamat des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys. Recordem molt breument les campanyes d'ACPV «Televisió sense fronteres», la de la xarxa d'entitats «Enllaçats per la Llengua» amb l'eslògan «una llengua amb senyal» i la de la Plataforma per la Llengua amb «El català sense fronteres» i l’acte organitzat per la FOLC el 2017 «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual Català», amb representants de les tres corporacions audiovisuals de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació institucional de la Catalunya Nord.

La situació actual és la següent: En la darrera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciprocitat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només existeix –a les Illes Balears i al Principat- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. A més, l’any 2018 van començar les emissions del canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per TV3 i IB3. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que es reclama.

Llegiu-ne més...

Reptes i oportunitats del català al segle XXI

25.05.2020

L'ANC de les Corts organitza una xerrada virtual amb la Blanca Serra, Vicepresidenta de la FOLC i la Teresa Creus, pedagoga, aquest dijous dia 28 de maig a les 19 h a la plataforma Jitsi Meet amb accés lliure entrant a l'enllaç https://meet.jit.si/catalàseglexxi

X Setmana per la Llengua

21.04.2020

Un any més, i ja en són deu, la FOLC publica "La setmana per la Llengua", on hi trobareu moltes de les activitats relacionades amb la llengua catalana que es fan arreu del territori pels volts d'aquest Sant Jordi. Malgrat les circumstàncies que estem vivint, volem compartir amb vosaltres les activitats que continuen vigents, algunes amb un nou format, i seguir promocionant la llengua catalana. Bon Sant Jordi a tothom!


 

 

STEPV defensa en el Tribunal Suprem el decret d’usos lingüístics

24.02.2020

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV) acudirà demà al Tribunal Suprem per defensar la legalitat del DECRET 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat Valenciana. Demà, dimarts 25 de febrer, tindrà lloc una vista oral en el TS per determinar sobre el recurs de cassació presentat per la Generalitat Valenciana i l’STEPV contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va anul·lar 13 articles i una disposició final del decret. Aquesta sentència va ser dictada a partir dels recursos presentats pel sindicat CSIF i dos dirigents del PP.

El Sindicat, única entitat que ha defensat als tribunals la legalitat del decret d’usos lingüístics, espera que el TS tinga en compte la seua pròpia jurisprudència i les sentències del Tribunal Cosntitucional per deixar sense efecte la sentència del TSJCV.

La FOLC considera injusta i incomprensible la decisió del Tribunal Suprem Espanyol

16.06.2020

El Tribunal Suprem espanyol dona la raó a l'Advocacia de l'Estat que va considerar la tardor passada que la Generalitat Valenciana s'havia de comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears perquè el valencià és «només oficial a la comunitat valenciana» i, per tant, que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat, la Franja i les Illes és competència de l’estat espanyol.

La crítica que va fer aleshores la FOLC contra l'advocacia de l'Estat és extensible al Tribunal Suprem. ¿De què serveix un tribunal si en comptes de donar una solució raonable ho complica més, afegint en la seva «solució» una nova discriminació, una imposició injustificada del castellà que discrimina l'ús del valencià, emparant-se en arguments legalistes?

Donem suport i compartim les crítiques del sindicat STEPV-IV, Escola valenciana, la Plataforma per la Llengua i la Federació Llull. Creiem molt necessària i urgent la proposta d'una llei d'igualtat lingüística que garanteixi els drets dels parlants de tot el territori i la Campanya perquè les institucions de tot el territori facin una declaració a favor de la unitat de la llengua.

El Tribunal Suprem espanyol es desacredita una vegada més davant la ciutadania i davant Europa quan actua com un tribunal d'ordre públic franquista contra els parlants de la llengua catalana.

Llegiu-ne més...

Escola Valenciana organitza l'escola a casa

07.05.2020

Escola Valenciana engega una nova iniciativa anomenada "Escola a casa" que posa a disposició de tothom un conjunt de recursos didàctics que xiquetes i xiquets poden realitzar des de casa. Us convidem a fer-hi un cop d'ull!

 

 

 

Commemoració any Badia i Margarit

06.04.2020

Una biografia: Antoni M. Badia i Margarit, un savi senyor de Barcelona

Anar a treballar o a visitar el doctor Badia, suposava anar al cor de Barcelona, al carrer de la Portaferrissa, a un d’aquells pisos molt grans de la Barcelona a tocar de la Rambla; el pis era absolutament ple de llibres i records de tota una vida dedicada a la saviesa lingüística en companyia de la seva dona Maria Cardús, en els més variats vessants: la lingüística històrica, la gramàtica, la dialectologia, l’onomàstica, l’assaig històric i sociològic sobre la llengua, la sociolingüística i, per descomptat, la docència universitària.

Era home d’innombrables i ambicioses iniciatives, des de l’Atles Lingüístic del Domini Català, proposat per ell conjuntament amb Germà Colon fins a estudis com La llengua dels barcelonins. Resultats d’una enquesta sociològico-lingüística, treballs que tots ells requerien la col·laboració de grups entusiastes d’altres professors i d’alumnes, cosa que el professor Badia aconseguia plenament començant per la seva pròpia família.

La lleva del biberó

Nascut a Barcelona el 1920, Antoni M. Badia i Margarit és de l’anomenada lleva que va agafar-los la guerra d’adolescents: el futur professor Badia assistia a oficis religiosos en privat, en uns moments que l’exercici públic de les creences religioses era clarament reprimit; així, contava ell, va conèixer la seva futura muller, la també filòloga i col·laboradora seva Maria Cardús, una persona de gran importància en la seva vida personal i científica.

Interessat des d’un primer moment per l’estudi de la llengua, es llicencia en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1943) i freqüenta els Estudis Universitaris Catalans. Tota la seva vida estarà vinculat a aquestes dues institucions: La Universitat de Barcelona, de la qual va ésser alumne, professor, catedràtic i Rector i l’Institut d’Estudis Catalans, promotor dels Estudis Universitaris Catalans, en el qual ingressà com acadèmic el 1968 després de fer-hi nombrosos treballs i la Secció Filològica del qual va presidir de 1989 a 1995.

Intensa activitat docent

Badia entra com a professor a la Universitat molt jove i n’esdevé catedràtic de Gramàtica Històrica de Llengua Espanyola el 1948 quan no tenia ni trenta anys. Ha d’acostar-se al català des de la llengua espanyola, doncs aleshores encara era impensable l’estudi científic del català a la màxima institució docent catalana. Des de la càtedra duu a terme una intensa activitat tant d’investigació en el camp de la lingüística històrica, sobretot catalana, com és el cas de la seva tesi doctoral de morfologia històrica, i d’altres estudis d’aspectes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics o d’estudi i edició de textos catalans antics com Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols text del segle XV; com de formació d’investigadors. Casa seva era un perllongament de la tasca universitària on reunia sovint alumnes i col·laboradors per perfilar el treball d’enquesta per al futur Atles lingüístic del Domini Català o per a l’estudi sobre la llengua dels barcelonins.

La seva projecció internacional com a estudiós de la lingüística romànica sortí reforçada després de portar la secretaria del Setè Congrés Internacional de Lingüística (Filologia) romànica el 1953, el congrés que permeté donar una projecció de normalitat a la llengua catalana en uns temps molt penosos per a la catalanitat. i els estudis catalans.

Llegiu-ne més...

Crònica de les Jornades de comunicació i llengua al Matarranya

29.01.2020

El dissabte 25 de gener, al saló de plens de l’Ajuntament de Calaceit, es va celebrar l’acte central de les Jornades de comunicació i llengua de la comarca del Matarranya, amb la taula rodona intitulada experiències de comunicació amb la llengua pròpia.

L’acte va comptar amb les intervencions de Joandomènec Ros. President de l’Institut d’Estudis Catalans, Àlex Susanna, escriptor i director de la Fundació Vila Casas, Daniel Condeminas, consultor en comunicació, Carles Terès, escriptor i periodista, director en funcions de la revista Temps de Franja i Jorge Puig, periodista de Ràdio  Matarranya.

La presentació de la taula va anar a càrrec de Joaquim Montclús, president de l’Associació Cultural del Matarranya, i la va moderar Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre.


Juntament amb les experiències en el camp dels mitjans de comunicació que van explicar Carles TerèsJorge Puig, tant a nivell de premsa escrita i ràdio, com l’informatiu televisiu “Al Dia. Territori Sènia” que abarca les comarques de les Terres de l'Ebre, el Matarranya, els Ports i el Maestrat, posat en marxa el 2016, cal destacar la presentació a la Franja de la campanya “Per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català” impulsada per la FOLC. A la seva intervenció, Daniel Condeminas va convidar a les persones assistents a adherir-se al manifest d’aquesta campanya. Així mateix, va explicar quines oportunitats, potencials, s’obren a la reciprocitat televisiva i a la presència de la llengua catalana a les plataformes digitals davant la futura transposició de la Directiva Europea de Serveis de comunicació audiovisual, que caldrà fer via la reforma de la “Ley General del Audiovisual”.

Àlex Susanna va defensar el paper de l’educació i la cultura com a eines per a fer coincidir l’espai lingüístic compartit amb el comunicatiu. Joandomènec Ros, va fer una panoràmica sobre l’ús de les llengües a la comunitat científica i la preeminència de l’anglès davant la resta d’idiomes que són, però, claus per a la divulgació de la ciència, tot destacant el paper de l’IEC a l'hora de recolzar les publicacions científiques en català.

Llegiu-ne més...

Més articles...

Pàgina 1 de 25

Inici
Anterior
1