dissabte, octubre 19, 2019
Mida del Text

El consell social de la llengua catalana de les illes Balears ha comen

ImageEl consell social de la llengua catalana de les illes Balears (CSL) es va constituir fa uns mesos i ja ha començat a fer feina. L’STEI-i forma part del consell i de dues de les tres ponències o grups de treball que s’han posat en marxa.

 

La ponència de planificació és la que ha d’elaborar el pla de normalització lingüística que presentarà al govern per a la seva aprovació i execució. Aquesta ponència té diferents membres, en Joan F. López Casesnoves de Menorca que presidirà i coordinarà la ponència, n’Aina Moll, anterior secretària de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, na Margalida Tous, directora general de política lingüística del govern balear actual, en Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, en Joan Gelabert, catedràtic de llengua catalana i literatura en actiu a secundària, na Carme Sánchez dels serveis lingüístics Paraula, en Bartomeu Abrines, secretari del consell social de la llengua, professor de català i que a l’actualitat treballa a la conselleria d’educació i cultura i M. Antònia Font, professora de secundària representant de l’STEI-i.

 

En aquesta primera reunió és varen tractar temes de conflicte lingüístic que vivim als diferents àmbits, sobretot a sanitat, justícia, administració de l’estat, especialment amb les forces i cossos de seguretat estatals. També es va tractar la presència del català i l’ús social que se’n fa entre els diversos col·lectius com són els de les persones immigrades, el del món de l’esport i l’oci, els entrenadors esportius, els clubs d’esplai, d’escolta i guiatge. Es va analitzar també la presència del català al comerços de les illes, on es va constatar que era més aviat baix tot i la llei de comerç que hi ha en vigor i que vetlla pels drets lingüístics de les persones que volen ser ateses en català.

 

Finalment es va acordar un pla de feina que consistirà en elaborar un document que faci de marc teòric, on s’inclourà l’estat en què es troba la llengua catalana a l’actualitat i es recolliran les diferents propostes de normalització lingüística de les llengües pròpies. A continuació s’elaboraran uns objectius per a cada sector de la societat, els àmbits on s’ha d’intervenir. També es revisarà i s’actualitzarà la feina feta durant la legislatura anterior, el Pla de normalització lingüística que estava pràcticament acabat. Es concretaran les accions a dur a terme a cada sector i s’inclourà un calendari d’aplicació i una proposta de pressupost.

 

L’STEI-i proposarà també al CSL que reculli la demanda que ja hem fet a la conselleria d’uns quants de temes que afecten la llengua catalana a l’ensenyament com són:

  • La superació del decret de mínims que és de l’any 1997, ja han passat 11 anys i convé superar-lo ja que la situació actual demogràfica i d’ús de la llengua és prou diferent.
  • L’acreditació del coneixement del català per part de tot el professorat en actiu. La llei de normalització lingüística de l’any 1986 preveu que en uns quants anys el professorat estigui tot reciclat. La llei el mes d’abril farà 22 anys i encara hi ha professorat que no el té.
  • Fer un estudi entre els estudiant d’ESO i de Batxillerat per establir correctament les convalidacions o equivalències dels seus estudis de català amb els nivells A, B, C de la direcció general de política lingüística. L’STEI-i té als tribunals les equivalències actuals perquè es feren durant el govern del PP sense fer un estudi previ.
  • Revisar els projectes lingüístics de centre i les seves memòries per donar els recursos necessaris per assolir els nivells de competència lingüística en català que necessiten tots els nostres alumnes. Aquests recursos són formació al professorat per atendre la diversitat de l’alumnat en català, elaboració i edició de recursos didàctics, possibilitat de fer desdoblaments de català ...
  • Tornar a posar en marxa el servei d’assessorament a l’ensenyament en català a secundària que va ser desmantellat per la conselleria anterior.
  • La implantació de plans d’acolliment lingüístic i cultural (PALICs) a tots els centres.

 

Esperam que aquestes reivindicacions es puguin dur a terme ja que suposen una millora per a l’aprenentatge del català, la normalització lingüística i en definitiva actuen favorablement per a la cohesió social de la nostra societat.