divendres, novembre 01, 2024
Mida del Text

Manifestaci

En el marc d'aquesta commemoració,la signatura de les normes de Castelló una proposta de normativització del català al País Valencià,signades per les més importants entitats i institucions valencianes el 1932,l'assemblea de la Plana de Maulets, el jovent independentista revolucionari organitza com cada any, unes jornades per la llengua i una manifestació. a part d'un sopar popular i un concert.


Dimarts 12 de desembre:Xerrada amb Vicent Pitarch:projecció del primer congrés internacional de la llengua catalana.19.30


Dijous 14:Xerrada sobre inmigració amb el col.lectiu Veu Pròpia i un militant de Maulets estudiant de filologia catalana.20.00 al Casal Popular.


Divendres 15:Passe de video "Del roig al blau" la transició politica valenciana.19.30 al Casal Popular.Desprès hi haurà sopar al mateix casal.


Per el dissabte dia 16 hi ha convocada la manifestació (19:00 a la Plaça de la Independència (la Farola)amb el lema "Qui perd la llengua perd la identitat!". Al finalitzar la manifestació, hi haurà un concert a la sala Zeppelin de Castelló amb:Un entre tants,Prisioners of war,Abuso de poder.



Més informació a: www.maulets.org o bé a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la .

 

MANIFEST


 

Un any més, el jovent de la Plana ix al carrer per commemorar la signatura de les Normes de Castelló, que l’any 1932 van suposar un important avanç en la normalització de la nostra llengua al País Valencià: s’acceptava la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, per tant, tots els parlants del català compartíem un mateix model d’escriptura.

 

Ara, aquest model només es discuteix des de sectors i institucions pseudofeixistes i espanyolistes recalcitrants com la RACV, que, utilitzant la famosa consgina del divideix i venceràs, ataquen la unitat de la nostra llengua en un intent de separar, amb ella, el nostre poble. Davant d’això, la nostra actitud només pot ser de rebuig i d’enfrontament directe.

 

No obstant això, el problema de fons de la nostra llengua –tant ara com quan es van firmar les Normes— va molt més enllà: és l’ocupació del nostre país per part dels estats espanyol i francés, que s’acosta ja als tres-cents anys en el territori valencià. L’ocupació dels Països Catalans és el principal artífex de la substitució lingüística, en produir-se una situació de desequilibri entre la llengua de l’ocupant, que envaeix tots els àmbits de la nostra vida (les escoles i instituts, les institucions, els mitjans de comunicació, el cinema, etc.) i la nostra llengua, que es va veient apartada a un ús cada vegada més reduït a un ambient familiar.

 

El bilingüisme que ens volen vendre com a enriquidor amaga una altra realitat: és només unidireccional, per a un valencianoparlant és necessari conèixer el castellà, mentre que per a un castellanoparlant no existeix cap necessitat de conèixer el català. Cal atacar la fal·làcia del bilingüisme, ja que la convivència de dues llengües en un mateix espai només pot durar un cert temps: al final, una de les dues sempre acaba desapareixent.

 

Hem de ser ben conscients que les institucions sucursalistes espanyoles i franceses no faran res pel català, a part de ridícules campanyes que pretenen desplaçar al terreny de la individualitat la responsabilitat de mantenir viva i útil la nostra llengua; mentre es desfan dels deures que haurien d’assumir com a suposats representants de la voluntat democràtica, i infravaloren les potencialitats col·lectives de resistència que ha mostrat el nostre poble al llarg de la història. Han de ser les classes populars les que prenguen la iniciativa en favor del català, les que el facen extensiu a tots els àmbits, les que acullen els immigrants en la nostra llengua i els integren d’aquesta manera a la lluita per l’emancipació popular als Països Catalans.

 

El jovent català hem de tindre ben clar que el triomf del procés que ens ha de portar a la independència passa per la integració a la nostra lluita de les joves nouvingudes en el procés d’alliberament i construcció nacional dels Països Catalans. Cal que siguem ben conscients que tenen problemes urgents i immediats per resoldre (sense oblidar mai que un dels nostres principals reptes i objectius com a moviment ha de ser la integració dels immigrants en la nostra llengua), i hem de ser conscients alhora que les seues lluites quotidianes han de formar part de la nostra creació d’espais de contrapoder.

 

Cal que les classes populars catalanes prenguen una desició ferma de no perdre la llengua que ens identifica, i que integren la lluita en defensa del valencià a la resta de lluites que mai hem de perdre de vista si volem veure la consecució del nostre objectiu: l’alliberament social i nacional, la construcció d’uns Països Catalans nacionalment lliures, sense classes ni discriminació per raons de gènere, raça o opció sexual. La lluita per la llengua ha d’anar unida, per tant, als combats en defensa del territori i contra l’especulació, a la revolució sexual, a les lluites contra la precarietat laboral, etc.

 

Els estats capitalistes espanyol i francés ja han condemnat a mort la nostra llengua, i amb ella, l’element que més ens identifica com a poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No deixem que ens roben la identitat: parlem en valencià! Parlem en català!

 

            El jovent en peu de guerra per la llengua!

 

El combat maulet continua!

 

Visca la terra!

  Maulets, el jovent independentista revolucionariAssemblea comarcal de la PlanaCastelló de la Plana, a 16 de desembre de 2006