El passat 11 de novembre es va dur a terme la I Jornada sobre el mercat cultural català. Fruit de les 14 ponències, Elisenda Romeu va fer públiques les conclusions i va assegurar que la FOLC hi treballaria a fons i en faria una publicació.
CONCLUSIONS
La fractura territorial i administrativa dels Països Catalans dificulta l’existència d’un mercat cultural comú que ens ajudi a créixer com a país i a desenvolupar la nostra llengua com a eix identitari. Aquesta situació d’ofec cultural i lingüístic es combina amb la impossibilitat de crear unes infraestructures i un mercat que ens permetin impulsar la nostra llengua i la nostra cultura com els elements fonamentals de vertebració i cohesió social.
La nostra realitat política i social, la realitat política i social actual dels Països Catalans, fa que ens haguem de plantejar la necessitat urgent de la creació d’un espai comú, compartit i real. Un espai modern, on la nostra llengua i la nostra cultura formin part de les infraestructures, dels mercats, el comerç, el turisme, les noves tecnologies, la imatge internacional, els mitjans de comunicació, la sanitat, l’educació, ... de tota la societat i de totes les polítiques dels nostres governs.
L’anàlisi exhaustiva que hem fet del mercat cultural català en el món de l’ensenyament ens ha dut a constatar la manca d’unitat tant pel que fa a l’ensenyament de la llengua, la transmissió de coneixements i la cultura, com de la realització i posada en pràctica d’uns currículums absolutament allunyats de la realitat sociocultural dels nostres territoris i que a més a més tendeixen a separar-nos i a ressaltar les diferències més que les semblances.
De fet, hem de complir unes lleis d’educació, realitzades pels estats als quals estem sotmesos, que no contemplen ni volen contemplar la unitat lingüística i cultural dels nostres territoris, que tendeixen a imposar la llengua i la cultura de l’estat i a dividir la nostra consciència col·lectiva. Aquesta falta de lleis, que protegeixin, d’una forma real, la nostra la llengua i que obliguin a utilitzar-la durant tot l’ensenyament, fan que disminueixi l’ús social de la llengua i per tant ens obliga a les entitats i associacions, de tot el territori, a defensar conjuntament la llengua pròpia , comuna i compartida pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, País Valencià, Les Illes, Andorra, Catalunya nord, l’Alguer i La Franja de Ponent.
Davant d’aquesta realitat i del canvi social que estem experimentant amb l’arribada de la immigració hem de ser capaços de canviar totes les estratègies de l’aula tenint en compte que el pensament no es construeix de forma individual sinó socialment i, per tant, hem de ser capaços d’ensenyar l’eina bàsica de construcció del pensament i de pertinença a la nostra comunitat: la llengua catalana.
Els centres educatius perquè siguin realment inclusius han de poder donar les bases indispensables perquè tot l’alumnat es converteixi en ciutadans i ciutadanes amb tots els drets i deures. No podem desaprofitar l’únic espai de socialització obligatori per a donar les eines bàsiques perquè la inclusió al sistema educatiu i la integració social siguin òptimes. S’ha d’oferir a tot l’alumnat la informació necessària perquè es puguin conèixer els uns als altres, al marge d’estereotips i tòpics. S’han de crear els espais adequats per a poder transmetre els seus sentiments, la seva forma de pensar i opinar per a poder-se relacionar amb respecte en aquesta societat multicultural i adonar-se que sempre són molt més importants les semblances que les diferències.
Aquesta feina que s’ha de fer des de tot el sistema educatiu seria molt més fàcil i econòmicament rendible si hi haguessin els mecanismes d’intercanvi d’experiències, materials i recursos i un mercat únic que distribuís llibres, material didàctic, material audiovisual, mitjans de comunicació, etc arreu dels països de parla catalana amb un concepte clar d’unitat cultural i lingüística.
Per tot això que he dit pensem que cal fer una aposta clara per:
1. El treball en xarxa amb totes les entitats, associacions i organitzacions d’arreu dels Països Catalans perquè des de cada territori, cada comarca, cada població es treballi de forma autònoma, però amb un objectiu comú: una escola pública, catalana, laica i de qualitat.
2. La col·laboració de totes les associacions, entitats i organitzacions en els plans d’entorn i especialment en les comunitats d’aprenentatge.
3. La creació d’un espai compartit que ajudi al món educatiu a elaborar estratègies per tal de vertebrar un espai cultural i lingüístic comú a tots els Països Catalans.
4. La negociació amb les diferents administracions per al reconeixement d’una llengua i una cultura comunes.
5. La realització d’unes lleis de política lingüística que garanteixin de forma real els drets lingüístics i culturals dels nostres territoris.
6. La formació dels futurs docents ha d’anar encaminada a fomentar el sentiment de pertinença a una mateixa comunitat lingüística, històrica i cultural.
7. La mentalització dels docents perquè adaptin els continguts a la nostra realitat cultural i lingüística.
8. L’ensenyament de la nostra llengua com a eina bàsica d’inclusió escolar i d’integració i cohesió social.
9. La introducció de noves estratègies educatives, com per exemple els grups cooperatius o les comunitats d’aprenentatge, que permetin el creixement de tota la comunitat educativa (docents, pares i mares, veïnatge, associacions, etc.) i per tant la presa de consciència de tota la societat.
10. La realització d’un organisme comú que estableixi criteris per a realitzar els llibres i el material acadèmics.
11. La demanda al món editorial perquè realitzi els llibres de text tenint en compte aquesta realitat lingüística, històrica i cultural comuna que són els PPCC.
12. La impulsió de les noves tecnologies en la nostra llengua com a llenguatge comú entre cultures.
13. La realització de pel·lícules en català o doblades en català que serveixin de suport a la tasca docent.
14. La realització d’una televisió catalana, en llengua i contingut, de qualitat que tingui com a marc tots els territoris de parla catalana.
15. La creació de vídeojocs fets des de la nostra mentalitat i en la nostra llengua
16. La petició que, experts d’arreu del territori, realitzin una llengua estàndard que permeti l’edició de llibres i material didàctic que es pugui utilitzar, a tots els Països Catalans , a partir de la secundària obligatòria.
17. La constitució d’una institució formada per experts d’arreu dels territoris de llengua catalana que esdevingui el referent unitari de la llengua i la cultura catalanes.
La FOLC es compromet a liderar iniciatives que impulsin totes aquestes accions encaminades a aconseguir la unitat de la llengua, un mercat cultural català que englobi tots els territoris de parla catalana i una escola pública, catalana i de qualitat que col·labori a formar ciutadans i ciutadanes capaços de construir uns Països Catalans sostenibles.
http://www.llibertat.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=161&Itemid=29
www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2133177
| < Anterior | Següent > |
|---|