diumenge, setembre 24, 2017
Mida del Text

L’STEI-i fa públics els objectius prioritaris per a la normalització lingüística a l’ensenyament a les Illes Balears


L’STEI-i fa públics els objectius prioritaris per a la normalització lingüística a l’ensenyament a les Illes Balears

L’aprovació del Pla de Normalització Lingüística per part del Consell de Govern és imminent i l’STEI-i vol fer públics quin són els seus objectius prioritaris per a l’ensenyament. També vol fer públics els resultats de les enquestes realitzades a tots els centres d’infantil, primària i secundària públics de les Illes Balears durant el curs 2009-2010 i de les enquestes enviades als centres durant l’inici de curs 2010-2011.

La comissió de normalització lingüística de  l’STEI-i ha buidat aquests dos blocs d’enquestes i farà arribar a la Conselleria d’Educació i Cultura i al Govern de les Illes Balears quina és la situació de l’ensenyament en català als centres educatius públics i quins són els objectius prioritaris a tenir en compte per posar-los en marxa tan aviat com sigui possible.

De les respostes a les enquestes l’STEI-i constata la disminució de l’ús de la llengua catalana als centres i el fet que molts de professors abandonen la llengua quan en el projecte lingüístic s’ha acordat que es faria en català. La majoria del professorat afirma que molts d’alumnes que acaben l’ESO i el batxillerat no tenen competència suficient en llengua catalana i que els seu ús ha reculat en la majoria de centres d’educació secundària de les Illes Balears. El professorat implicat en l’ensenyament en català ha vist com des del 2003 no s’ha donat un impuls seriós a l’ensenyament en català. Entre el 2003-2007, durant la legislatura del PP, la normalització fou igual a zero, i durant la legislatura 2007-2011 som a finals del 2010 i encara no s’ha posat en marxa el Pla de NL i la situació ha empitjorat molt.

El professorat també és ben conscient que des de l’Administració no es fa complir la normativa aprovada. Molts de coordinadors de normalització lingüística dels centres diuen que la seva feina els sembla inútil i encara hi ha centres que no disposen d’aquesta figura.

Ja fa temps que l’STEI-i diu que és necessari revisar les memòries dels projectes lingüístics de centre on el professorat que n’és responsable expressa quina és la situació real del centre en l’aplicació de la legislació vigent i quines són les seves necessitats. Afirmen que no s’ha pogut complir amb el decret de mínims i expliquen el perquè, donen solucions, proposen millores per augmentar l’ús encara insuficient del català a l’ensenyament. Algunes d’aquestes propostes són tan senzilles com  dotar de professorat l’equip de suport dels instituts per  poder  fer una intervenció pedagògica directa a les aules d’acollida, al conjunt de professors que atenen els alumnes nouvinguts i també perquè puguin coordinar la classe de referència i l’aula d’acollida.

Troben a faltar que l’Administració doni un nou impuls als Plans d’acolliment lingüístic i cultural, tal com es va fer al moment en què s’iniciaren aquests tallers durant la legislatura 1999-2003. 

Per altra banda un aspecte positiu que el professorat ens deixa constància és la dotació de material didàctic adaptats a les formes illenques per aquestes persones nouvingudes.

Demanen també, com ja fa molt de temps que demana l’STEI-i, un equip de suport per als instituts de secundària. És necessari dinamitzar els claustres, els equips directius i els pares, fer xerrades per fer present la normativa i fer veure els beneficis de la millora en la competència lingüística de l’alumnat en llengua catalana. És important també que els centres facin intercanvis de les seves experiències, expliquin els seus projectes com pot esser el voluntariat, la participació en les setmanes de teatre, l’elaboració d’audiovisuals en català, etc.

El professorat demana també material dirigit als pares i mares com poden ser vídeos, presentacions de PowerPoint, cartells de lèxic, difondre opinions d’alumnes, de professorat  que fan un bon ús de la llengua que expliquin tot el que els ha ajudat haver estat constant en l’ús del català.

Per aturar aquest procés i perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tengui el paper que li correspon com a primera llegua d’aquesta comunitat i com a element més visible de la nostra identitat i sigui l’eina de la necessària cohesió social, l’STEI-i demana que els objectius prioritaris a l’ensenyament, ara que s’aprovarà el Pla de Normalització siguin:

Posar els recursos necessaris perquè els centres puguin complir la legislació vigent, es camini cap a la superació del decret de mínims i que el català arribi a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu de les Illes Balears. La llengua catalana ha d’esdevenir la llengua vehicular de l’ensenyament i de relació interna i externa i no només la llengua de les classes dins l’aula.

Mantenir els cursos de reciclatge de català de l’ICE en la seva forma presencial és imprescindible així com la possibilitat que el professorat que ja té el reciclatge pugui perfeccionar la  seva competència lingüística en altres cursos. És evident encara la necessitat de mantenir els cursos de Llengua I i Llengua II de forma presencial i la convocatòria extraordinària del mes de març. S’ha de restituir el pressupost assignat a aquests cursos perquè les persones que volen obtenir el requisit per poder accedir a les llistes públiques de feina ho puguin fer.

Dotar de professorat suficient per poder atendre tot l’alumnat nouvingut que, en el 100% dels casos desconeix la llengua pròpia. És important també per a tota la societat en general que l’alumnat nouvingut estigui repartit equitativament entre els centres públics i els centres privats concertats per poder fer un acolliment adequat de l’alumne i les seves famílies, per evitar els guetos i per treballar per a la cohesió social.

Promocionar cursos de formació per al professorat, tant en el manteniment d’actituds lingüístiques a favor de l’ús del català, com en noves metodologies, estratègies i recursos per el foment de l’ús del català dins i fora de l’aula.

Finalment l’STEI-i manifesta que per fer efectiva la normalització lingüística i assegurar el nostre futur com a poble és necessari treballar en un pla coordinat que tengui en compte sobretot l’ús que es fa del català a l’Administració, als mitjans de comunicació, a l’ensenyament i a la societat en general. Per tant l’aprovació del pla necessita voluntat política clara per dur-lo endavant, una bona planificació de la seva execució i un finançament adequat.


Més informació M. Antònia Font, secretària ensenyament públic i coordinadora de l’àrea de normalització lingüística de l’STEI-i 619.78.38.84